<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301</id><updated>2012-03-08T07:44:00.581+01:00</updated><category term='Ian McEwan'/><category term='Extractes'/><category term='Erik Satie'/><category term='Marta Rojals'/><category term='Sant Jordi a Blogville'/><category term='Charles Bukowski'/><category term='Rodrigo Fresán'/><category term='Petruixka'/><category term='Gustavo Adolfo Bécquer'/><category term='Guiño'/><category term='Manel'/><category term='Francis Scott Fitzgerald'/><category term='J.G.Ballard'/><category term='Patrick Modiano'/><category term='Giani Stuparich'/><category term='Yasunari Kawabata'/><category term='Terry Pratchett'/><category term='Sylvia Plath'/><category term='extractos'/><category term='Javier Avilés'/><category term='Mark Twain'/><category term='Nadal'/><category term='Javier Calvo'/><category term='Lewis Carroll'/><category term='J.M. Coetzee'/><category term='varios'/><category term='Hunter S. Thompson'/><category term='Miedo y asco en Las Vegas'/><category term='Truman Capote'/><category term='Sam Savage'/><category term='Stefan Zweig'/><category term='Javier Pérez Andújar'/><category term='Haruki Murakami'/><category term='James Joyce'/><category term='Stéphane Hessel'/><category term='Lectures'/><category term='R.L.Stevenson'/><category term='Joan Todó'/><title type='text'>Au bout de la nuit</title><subtitle type='html'>C'est peut-être ça qu'on cherche à travers la vie, rien que cela, le plus grand chagrin possible pour devenir soi-même avant de mourir.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>53</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-6507359862949537618</id><published>2012-03-08T07:44:00.003+01:00</published><updated>2012-03-08T07:44:00.588+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='varios'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Mi madre es un pez</title><content type='html'>Varios autores&lt;br /&gt;Editorial : Libros del Silencio&lt;br /&gt;ISBN:978-84-938531-7-4&lt;br /&gt;Páginas : 367&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Año de publicación: 2011&lt;br /&gt;Edición: 2011&lt;br /&gt;Imagen de la cubierta: (c) Ferdinando Scianna / Magnum&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-7DtceUuEwkk/TxgsZTPeFJI/AAAAAAAAAeE/QBwPc9fIpOA/s1600/pez.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 235px; float: left; height: 353px; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5699354141610874002" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-7DtceUuEwkk/TxgsZTPeFJI/AAAAAAAAAeE/QBwPc9fIpOA/s400/pez.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Texto de la contraportada:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Mi madre es un pez&lt;/span&gt;", decía Vardaman en una de las escenas culminantes de '&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Mientras agonizo&lt;/span&gt;', novela en la que Faulkner llevaba al extremo las relaciones familiares. Ese tema preeminente en la literatura universal sirve e nexo para esta antología de cuentos con la que pretendemos hacer un retrato de familia del buen momento que vive la narrativa breve. En ella participan escritores de reconocido prestigio, las mejores firmas emergentes y algunas jóvenes promesas que conformarán dentro de unos años el panorama literario en español. En total, más de treinta autores que hacen de esta una antología anfibia y eléctrica, con el cableado dispuesto para conducir la luz del Drama pero que amenaza al lector con un cortocircuito porque puede conectar la experiencia de la lectura con sus propios recuerdos, sombras y proyecciones.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En un prólogo estupendo que es en si mismo también un cuento (una de las mejores bienvenidas que recuerdo) se nos explica el porqué y el cómo de esta antología.&lt;br /&gt;Este proyecto que inicialmente se quería llevar a cabo con autores noveles jóvenes, fue evolucionando y al conseguir el respaldo de Libros del Silencio se invitaron algunos autores: Avilés, Calvo, Castro, Fresán, Lifante, B. Marsé, Mendoza, Padial y Soler.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En general no soy muy lectora de autores patrios, cosa que supongo debería avergonzarme, pero en fin, puedo vivir con ello.&lt;br /&gt;Si me volví loca con &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;"Mi madre es un pez"&lt;/span&gt; fue por que incluía un relato de Javier Avilés y otro de Rodrigo Fresán, eso justificaba de sobras comprarlo y leerlo. Ninguno de los dos me ha defraudado, tal vez mi actitud era de predisposición fanática, pero no lo creo. Mis reverencias eternas a ellos.&lt;br /&gt;Del resto de nombres, apenas conocía a nadie (con la salvedad del epílogo cerrado por un texto de Eduardo Mendoza y que el nombre de Javier Calvo sonaba en mi cabeza) y aunque el nivel es irregular, la pluralidad de visiones y de ideas no deja de ser interesante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Además de Portnoy y Fresán, me han sorprendido y gustado: Alberto Olmos, Juan Terranova, Mercedes Cebrián, Esther García Llovet, Celso Castro y a una cierta distancia: Jordi Soler, Aixa de la Cruz, Paula Lapido, Alfonso Fernández Burgos, David Ventura, Óscar Gual, Sergio Lifante, Javier Moreno. Eduardo Mendoza perfecto como siempre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En una charla de la Bonnemaison alrededor de este libro, destacaron el hecho de que el cuento está bastante infravalorado en España (no así en la literatura anglosajona o en la America hispanoparlante, incluso menos en el mercado catalán). Esto es así no solo a nivel de lectores sino también a nivel de escritores, que se plantean el cuento como algo menor, de entreno, para llegar a la novela como obra digna.&lt;br /&gt;A su vez, el cuento permite experimentar, arriesgar, buscar estructuras nuevas, con enfoques disparatados, puede ser la larva de algo mayor o no, aunque en cualquier caso no permite bajar de nivel (o no debería) ni finales abiertos o inacabados.&lt;br /&gt;En mi cabeza un cuento es como una pompa de jabón. Perfecta, precisa, brillante, fugaz.&lt;br /&gt;Preguntando a un amigo que el verano pasado leyó “A contraluz” me dijo que le había gustado, pero que bueno, que había un poco de todo, que en 1200 páginas hay momentos memorables y también hay algunas que simplemente son relleno. Este colchón que nos permite la extensión de una novela, no está en el cuento. En este sentido es un salto sin red, y entiendo que ahí estriba su dificultad, y por ello el tomarlo como algo menor le perjudica doblemente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;Por este lado en los más de 30 cuentos que hay en &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Mi madre es un pez&lt;/span&gt;, hay de todo, pero no hay demasiado riesgo ni experimentación, o por lo menos no tanto como a mi me hubiera gustado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En cuanto a l tema, la familia, uff... nunca ha sido algo cómodo para mi, supongo que para nadie, y de un tiempo a esta parte pues... peor. Así que no comments.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-6507359862949537618?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/6507359862949537618/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=6507359862949537618&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6507359862949537618'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6507359862949537618'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/03/mi-madre-es-un-pez.html' title='Mi madre es un pez'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-7DtceUuEwkk/TxgsZTPeFJI/AAAAAAAAAeE/QBwPc9fIpOA/s72-c/pez.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-5141732059359438779</id><published>2012-02-15T16:45:00.002+01:00</published><updated>2012-02-15T16:45:00.532+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='varios'/><title type='text'>Dimecres....</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-dkGDuYw9wuI/TzvDC1upeSI/AAAAAAAAAew/9T6mEH6Vxk0/s1600/gatsbi.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 324px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709371406172125474" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-dkGDuYw9wuI/TzvDC1upeSI/AAAAAAAAAew/9T6mEH6Vxk0/s400/gatsbi.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Avui és un dels dimecres que no tinc la nena i que no la porto al col.le.&lt;br /&gt;He anat a buscar LV, pel Cultura/s… &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Article sobre El gran Gatsby que em recorda que la vaig començar i deixar a mitges i que la tinc pendent i que ja em dona pressa &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Recordo llavors que Les benignes la tinc aparaulada per la primera de l’any… ja vaig malament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Caldria fer una llista i una programació etc, ni que sigui per saltar-me-la.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alors….&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les benignes&lt;br /&gt;&lt;em&gt;The great Gatsby&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;uff... nose... amb aquesta mirada qui podria fer esperar en Gatsby?&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;P.S. M'agrada en Di Caprio i no suporto la Mia Farrow ___ Però.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-5141732059359438779?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/5141732059359438779/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=5141732059359438779&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5141732059359438779'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5141732059359438779'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/02/dimecres.html' title='Dimecres....'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-dkGDuYw9wuI/TzvDC1upeSI/AAAAAAAAAew/9T6mEH6Vxk0/s72-c/gatsbi.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-6923496645789741416</id><published>2012-02-11T12:18:00.016+01:00</published><updated>2012-02-11T12:18:00.118+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sylvia Plath'/><title type='text'>Kindness</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/Snu7b7yVpGI/AAAAAAAAAPA/HLmfMe0THg0/s1600-h/plath.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 162px; DISPLAY: block; HEIGHT: 200px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5367089469521765474" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/Snu7b7yVpGI/AAAAAAAAAPA/HLmfMe0THg0/s200/plath.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a style="COLOR: rgb(255,153,255)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sylvia_Plath"&gt;Sylvia Plath&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Kindness glides about my house.&lt;br /&gt;Dame Kindness, she is so nice!&lt;br /&gt;The blue and red jewels of her rings smoke&lt;br /&gt;In the windows, the mirrors&lt;br /&gt;Are filling with smiles.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;What is so real as the cry of a child?&lt;br /&gt;A rabbit's cry may be wilder&lt;br /&gt;But it has no soul.&lt;br /&gt;Sugar can cure everything, so Kindness says.&lt;br /&gt;Sugar is a necessary fluid,&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Its crystals a little poultice.&lt;br /&gt;O kindness, kindness&lt;br /&gt;Sweetly picking up pieces!&lt;br /&gt;My Japanese silks, desperate butterflies,&lt;br /&gt;May be pinned any minute, anesthetized.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;And here you come, with a cup of tea&lt;br /&gt;Wreathed in steam.&lt;br /&gt;The blood jet is poetry,&lt;br /&gt;There is no stopping it.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(255,153,255)"&gt;You hand me two children, two roses. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(255,153,255)"&gt;Poema de 1963&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Aquell matí havia començat.&lt;br /&gt;M'havia tancat al bany, i havia omplert la banyera d'aigua tèbia, i havia hagafat una fulla Gillette.&lt;br /&gt;Quan havien preguntat com hauria volgut morir a no sé quin filòsof romà, va dir que volia obrir-se les venes en un bany tebi. A mi em semblava que havia de ser fàcil, ajaguda a la banyera i veient com el roig floria dels meus punys, ona rere ona per l'aigua clara, fins que m'adormís sota un fluir llampant com les roselles.&lt;br /&gt;&lt;span style="COLOR: rgb(255,153,255)"&gt;La campana de vidre&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;Tal día como hoy, en el 63, después de romper la ventana de la habitación de los niños, a los que había llevado leche y el desayuno, encintó su puerta para evitar accidentes, bajó de nuevo a la cocina y puso la cabeza en el horno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He leído 'La campana de vidre' varias veces.&lt;br /&gt;Lo curioso es que cuando lo escribió, estaba relativamente bien, narra su historia desde el principio de los síntomas evidentes de depresión hasta que sale de la clínica psiquiátrica, que fue en el 54.&lt;br /&gt;A partir de ahí tuvo recaídas y crisis, pero no volvió a ingresar, hizo más o menos su vida, escribía, publicó, se casó, dos críos… Hugues era un cabronazo (ese SI que lo era!)&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Sobre el 60/61 lo escribió, y el 62 lo publicó con relativo éxito, es decir buenas críticas pero muy escasas.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;Sylvia siempre ha estado mal, siempre ha sido una neurótica depresiva, es otro tipo de persona completamente diferente al resto del mundo que la rodea.&lt;br /&gt;Es muy inteligente. Queda huérfana de padre a los 8 años y eso es algo que llevará siempre a cuestas. Además de la estricta moral que le inculcó su família y la necesidad del reconocimiento de su trabajo. Es una estudiante brillante y becada y etc. pero necesita el reconocimiento ya que no es capaz de valorarse por sí misma.&lt;br /&gt;Llega un momento en que su cabeza se bloquea, no puede escribir, no puede leer, no puede dormir… y ante eso, ella sólo puede reaccionar buscando ponerle fin. Dormir para siempre.&lt;br /&gt;En mi opinión se trata de una depresión nerviosa que hoy en día se trataría con medicación, es la típica depresión fisiológica, que degenera en psicológica por un mal tratamiento.&lt;br /&gt;Luego está su relación con Hugues, en fin, un cabrón, que le echa en cara haber tenido hijos, que le pasea su amante por las narices, que le dice que vivir con ella es lo peor que le ha pasado… que la abandona y que, como no estaban todavía divorciados, después de su muerte, se queda con todos los derechos de su obra, y los explota y los disfruta… &lt;strong&gt;&lt;em&gt;dios!!&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; eso es tener hígado…. &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Me disperso .&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Total, ella tiene siempre la losa encima de que está loca, que no dejará de estarlo, que no encaja en la vida ni en el mundo, que no la aceptan, que está separada de todo por una campana de cristal que la ahoga y la aisla.&lt;br /&gt;La única forma de escapar es morir.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-6923496645789741416?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/6923496645789741416/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=6923496645789741416&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6923496645789741416'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6923496645789741416'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/02/kindness.html' title='Kindness'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/Snu7b7yVpGI/AAAAAAAAAPA/HLmfMe0THg0/s72-c/plath.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-5227319171943746006</id><published>2012-02-09T09:35:00.001+01:00</published><updated>2012-02-09T09:35:00.097+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Calvo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Javier Calvo</title><content type='html'>&lt;strong&gt;Mi madre es un pez&lt;/strong&gt; me está gustando mucho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estuve en una charla sobre el libro hace poco, en que se comentó que las antologías, sobretodo cuando son de autores noveles o que no se pueden considerar consagrados, sirven para descubrir a gente. En este caso es muy cierto para mí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No había leído nada de Javier Calvo. Por alguna extraña razón asociaba ese nombre a una imagen de un señor mayor, calvete, con gafas y mucha pluma, con un pullover rosa.&lt;br /&gt;Huelga decir que me equivocaba totalmente de persona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Javier Calvo es éste:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-JoyjGQ736-g/TzOEC7pl0CI/AAAAAAAAAeg/pJID6i60De8/s1600/Javier%2BCalvo.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 143px; FLOAT: left; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5707050338715291682" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-JoyjGQ736-g/TzOEC7pl0CI/AAAAAAAAAeg/pJID6i60De8/s200/Javier%2BCalvo.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Leído su relato, le gugleé, y me di cuenta de mi error. Ahora me despierto a medianoche pensando, &lt;em&gt;quién coño es el calvete de gafas???&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Leído su relato también, mis ojos se han vuelto más punk que nunca.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-5227319171943746006?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/5227319171943746006/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=5227319171943746006&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5227319171943746006'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5227319171943746006'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/02/javier-calvo.html' title='Javier Calvo'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-JoyjGQ736-g/TzOEC7pl0CI/AAAAAAAAAeg/pJID6i60De8/s72-c/Javier%2BCalvo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-6247914598798100769</id><published>2012-02-04T00:01:00.000+01:00</published><updated>2012-02-04T00:02:16.838+01:00</updated><title type='text'>dia 3 y 100 euros en el banco</title><content type='html'>&lt;iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/VfthrizXKOM" frameborder="0" allowfullscreen&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;oh sí nena!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-6247914598798100769?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/6247914598798100769/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=6247914598798100769&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6247914598798100769'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6247914598798100769'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/02/dia-3-y-100-euros-en-el-banco.html' title='dia 3 y 100 euros en el banco'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/VfthrizXKOM/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-4310032788749401604</id><published>2012-01-27T22:26:00.001+01:00</published><updated>2012-01-27T22:26:00.427+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='varios'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rodrigo Fresán'/><title type='text'>Rodrigo Fresán</title><content type='html'>Rodrigo Fresán es uno de esos.&lt;br /&gt;Uno de los que adoro de modo incondicional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No he leído todo, cada vez soy más vaga, leo menos y más despacio, la pereza me puede demasiado. En realidad sólo he leído &lt;em&gt;Jardines de Kengsinton&lt;/em&gt;, hace algo menos de 3 años, aunque lo compré con mucha anterioridad y para variar fui procastinándolo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Jardines de Kengsinton &lt;/em&gt;fue como una revelación. Me encantó desde la primera frase. Me sorprenció y me conmovió, sin ser una escritura sensiblera o romántica... no, no, nada de eso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer relato de &lt;em&gt;Mi madre es un pez &lt;/em&gt;es de Fresán.&lt;br /&gt;Y desde las primeras líneas el flash, la sensación de reencuentro con algo excelente es inmediata.&lt;br /&gt;Un párrafo basta para saber que es él.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gracias por existir.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-4310032788749401604?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/4310032788749401604/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=4310032788749401604&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4310032788749401604'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4310032788749401604'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/01/rodrigo-fresan.html' title='Rodrigo Fresán'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-55192056309279000</id><published>2012-01-20T11:14:00.001+01:00</published><updated>2012-01-20T11:14:01.009+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Pérez Andújar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Paseos con mi madre</title><content type='html'>Javier Pérez Andújar&lt;br /&gt;Editorial : &lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-paseos-con-mi-madre"&gt;Tusquets&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Colección : Andanzas&lt;br /&gt;Número : 771&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-8383-398-8&lt;br /&gt;Páginas : 179&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Año de publicación: 2011&lt;br /&gt;Imagen de la cubierta: Balcones de Sant Adrià de Besòs (1988) de JPA&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-sHjyOQMvNDg/Tw6ksb9CaPI/AAAAAAAAAd4/jywrdxEAATs/s1600/paseos.jpg"&gt;&lt;img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 183px; display: block; height: 275px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5696671661995223282" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-sHjyOQMvNDg/Tw6ksb9CaPI/AAAAAAAAAd4/jywrdxEAATs/s400/paseos.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Texto de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este libro es un emocionante homenaje a los bloques de edificios que rodean Barcelona, y a los que la ciudad ha dado la espalda. A través de un paisaje autobiográfico, pero intercambiable con el de todas las ciudades del mundo, el autor descubre escenas de sí mismo, e historias épicas y conmovedoras. Para ello recorre sus calles, la orilla del río Besòs y la playa al pie de la central térmica paseando con su madre. Le salen al encuentro los fantasmas de los antiguos amigos y vecinos, las colas del paro, el impacto de las primeras superficies comerciales, los conciertos en los campos de fútbol, las luchas vecinales y las huelgas obreras. Las conquistas y las derrotas de una generación que llegó a Barcelona venida de mil sitios. Memoria personal y crónica de urgencia con su hermosísima aleación de humor y poesía, este libro es también un ajuste de cuentas y una indagación en busca de una identidad que, al final, el autor va a descubrir en la voz de su madre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object id="flashObj" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,47,0" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" height="300" width="400"&gt;&lt;param name="_cx" value="10583"&gt;&lt;param name="_cy" value="7937"&gt;&lt;param name="FlashVars" value="videoId=1386166541001&amp;amp;playerID=28066806001&amp;amp;playerKey=AQ~~,AAAAAHElSxs~,m-RjSny18hDeKSaEWdJWHV3zyrQPcRUB&amp;amp;domain=embed&amp;amp;dynamicStreaming=true"&gt;&lt;param name="Movie" value="http://c.brightcove.com/services/viewer/federated_f9?isVid=1"&gt;&lt;param name="Src" value="http://c.brightcove.com/services/viewer/federated_f9?isVid=1"&gt;&lt;param name="WMode" value="Window"&gt;&lt;param name="Play" value="-1"&gt;&lt;param name="Loop" value="-1"&gt;&lt;param name="Quality" value="High"&gt;&lt;param name="SAlign" value=""&gt;&lt;param name="Menu" value="-1"&gt;&lt;param name="Base" value="http://admin.brightcove.com"&gt;&lt;param name="AllowScriptAccess" value="always"&gt;&lt;param name="Scale" value="ShowAll"&gt;&lt;param name="DeviceFont" value="0"&gt;&lt;param name="EmbedMovie" value="0"&gt;&lt;param name="BGColor" value="FFFFFF"&gt;&lt;param name="SWRemote" value=""&gt;&lt;param name="MovieData" value=""&gt;&lt;param name="SeamlessTabbing" value="0"&gt;&lt;param name="Profile" value="0"&gt;&lt;param name="ProfileAddress" value=""&gt;&lt;param name="ProfilePort" value="0"&gt;&lt;param name="AllowNetworking" value="all"&gt;&lt;param name="AllowFullScreen" value="true"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://c.brightcove.com/services/viewer/federated_f9?isVid=1" bgcolor="#FFFFFF" flashvars="videoId=1386166541001&amp;amp;playerID=28066806001&amp;amp;playerKey=AQ~~,AAAAAHElSxs~,m-RjSny18hDeKSaEWdJWHV3zyrQPcRUB&amp;amp;domain=embed&amp;amp;dynamicStreaming=true" base="http://admin.brightcove.com" name="flashObj" seamlesstabbing="false" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" swliveconnect="true" allowscriptaccess="always" pluginspage="http://www.macromedia.com/shockwave/download/index.cgi?P1_Prod_Version=ShockwaveFlash" height="300" width="400"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quien conozca a JPA sabe que detrás de esos ojos traviesos y brillantes se esconde una curiosidad insaciable y un gran, gran talento. Quien le haya oído hablar, cuando se suelta, sabrá de la avalancha de ideas entrelazadas del modo más estrambótico que es capaz de improvisar gracias al tremendo bagaje que lleva a cuestas: vivencias, lecturas, gente, películas, música… y siempre el espíritu combativo, valiente, digno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta breve recopilación de escritos no son relatos ni artículos sino una suerte de diario de inquietudes, una crónica emocional, dónde JPA se muestra más que nunca, dónde plasma sus sentimientos. Es una obra de ficción, (ya que los sentimientos no buscan reflejar la realidad) y precisamente por ser ficción es lo más verdadero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;JPA pasea con su madre buscando sus raíces, pasea cerca de los paisajes de su infancia y adolescencia, pasea en la Barcelona que ama y odia como tantos de los que vivimos en ella, pasea por los paisajes que nunca nadie enseña, pasea por su historia particular y nos transmite el estupor, la indignación, el asombro.&lt;br /&gt;No escatima en homenajes a todas esas personas con las que se ha cruzado y que en definitiva le han llevado a donde está, que para eso escribe este libro. Primera y fundamental su madre y su família, y también desde personajes más conocidos hasta compañeros de trabajo o amigos de la infancia con los que corrió aventuras, se enfrentó al poder, vivió la derrota y los triunfos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Relatos algunos más hilvanados, mientras que otros fluyen en ese discurso atropellado que le conocemos, un fraseo infestado de aforismos rebeldes y de sentencias implacables.&lt;br /&gt;La sensación de inmediatez está enfatizada por la utilización del futuro simple en la mayor parte del libro. Él declara que el las formas verbales en pasado le sonaban repipis y no sabía exactamente como enfocar este proyecto sin renunciar a su estilo, así que se dedicó a leer a Proust y ahí encontró la musicalidad que le iba como anillo al dedo. Las alternancias en los tiempos son herencia de Philip K. Dick, pero eso sería otra historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como alguien destacó en la presentación de La Central, una segunda lectura nos permite disfrutar, descubrir, profundizar, en la poética de JPA. Porque JPA es un poeta, que no lo dude nadie. Y un humorista, que en realidad no deja de ser lo mismo.&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;El ayuntamiento de Badalona [] ha puesto el nombre de Democràcia a una calle, en la zona conocida como los planetas porque las otras calles se llaman Mercuri, Venus, Urà, Orió... De esta manera la democracia es la representación de nuestro planeta en el callejero, y quizá sea éste el gesto más lirico de la humanidad desde que Carl Sagan hizo la serie Cosmos. Al principio de la calle Democràcia lo que hay es una señal de dirección prohibida. De la misma forma que la naturaleza enseña con sus fábulas, la ciudad lo hace con sus señales de tráfico.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Según Oscar Wilde, el sentido común es el menos común de los sentidos, pero JPA desborda sentido común (él lo llama materialismo o pragmatismo o algo así), por ello muchas de sus disquisiciones, digresiones, ilaciones, nos impactan de la forma en que lo hacen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alguien la ha catalogado casi de obra panfletaria (según de dónde o quien venga, no deja de ser un halago). No es entonces una obra para todos los paladares, precisamente porque JPA no va a hacer concesiones a estas alturas cuando nunca las ha hecho. Tampoco pretende trascender. Me parece que simplemente ha escrito lo que le daba la gana. Con un par.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Larga vida a JPA.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Más y mejor:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://ellamentodeportnoy.blogspot.com/2012/01/paseos-con-mi-madre-de-javier-perez.html"&gt;PORTNOY&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120109/54244174450/xavier-antich-un-lugar-llamado-besos.html"&gt;XAVIER ANTICH&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Versalles/Sant/Adria/elpepiespcat/20111219elpcat_11/Tes"&gt;ENTREVISTA&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.sigueleyendo.es/paseos-con-mi-madre-la-marca-del-extrarradio/"&gt;SIGUE LEYENDO&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;DIARI ARA &lt;a href="http://www.ara.cat/llegim/Javier_Perez_Andujar-Tusquets-Paseos_con_mi_madre_0_608339288.html"&gt;1 &lt;/a&gt;y &lt;a href="http://www.ara.cat/llegim/Damia_Alou-Tusquets-Javier_Perez_Andujar_0_617338286.html"&gt;2&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/flaneur-perez-andujar-1269625"&gt;EL PERIODICO &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/30372/Paseos_con_mi_madre"&gt;EL CULTURAL&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-55192056309279000?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/55192056309279000/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=55192056309279000&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/55192056309279000'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/55192056309279000'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/01/paseos-con-mi-madre.html' title='Paseos con mi madre'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-sHjyOQMvNDg/Tw6ksb9CaPI/AAAAAAAAAd4/jywrdxEAATs/s72-c/paseos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-8184425353416639179</id><published>2012-01-05T11:54:00.004+01:00</published><updated>2012-01-05T11:54:00.642+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manel'/><title type='text'>Que la infantesa serà divertida, màgica, lliure....</title><content type='html'>&lt;iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/uw3IoBlJ6Nw" frameborder="0" allowfullscreen&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,&lt;br /&gt;i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un pam”. &lt;br /&gt;I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans&lt;br /&gt;i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap &lt;br /&gt;el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany. &lt;br /&gt;Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial&lt;br /&gt;de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,&lt;br /&gt;vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.&lt;br /&gt;Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ‘nar?-, &lt;br /&gt;menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,&lt;br /&gt;fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran,&lt;br /&gt;“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,&lt;br /&gt;que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar &lt;br /&gt;i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal&lt;br /&gt;veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.&lt;br /&gt;Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain &lt;br /&gt;i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.&lt;br /&gt;Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat, &lt;br /&gt;vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.&lt;br /&gt;I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls &lt;br /&gt;però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,&lt;br /&gt;que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord, acceptat,&lt;br /&gt;però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda una veritat:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.&lt;br /&gt;El boomerang reclamava la perícia d’un professional.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-8184425353416639179?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/8184425353416639179/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=8184425353416639179&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8184425353416639179'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8184425353416639179'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/01/que-la-infantesa-sera-divertida-magica.html' title='Que la infantesa serà divertida, màgica, lliure....'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/uw3IoBlJ6Nw/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-3046934730187544606</id><published>2012-01-01T07:04:00.001+01:00</published><updated>2012-01-01T07:04:01.088+01:00</updated><title type='text'>New Year Resolutions...</title><content type='html'>Al gener del 2010 em proposava això, sense pressing, desitjant-ho de cor.&lt;br /&gt;Segueix tenint la mateixa validesa, així que.... TORNE'M-HI!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Laugh&lt;br /&gt;Forgive&lt;br /&gt;Relax&lt;br /&gt;Do a favour&lt;br /&gt;Take a walk&lt;br /&gt;Quit a habit&lt;br /&gt;Play with a kid&lt;br /&gt;Speak your mind&lt;br /&gt;Ask for help&lt;br /&gt;Have fucking good sex&lt;br /&gt;Loose some time&lt;br /&gt;Have a good conversation&lt;br /&gt;Listen to the silence&lt;br /&gt;Close your eyes and imagine the sound of the sea&lt;br /&gt;Tell the one you love, that you do&lt;br /&gt;Give a star a name&lt;br /&gt;Don't care today&lt;br /&gt;Learn what you always wanted to&lt;br /&gt;Go running&lt;br /&gt;Look old photographs&lt;br /&gt;Love like there's no tomorrow&lt;br /&gt;Allow yourself some mistakes&lt;br /&gt;Watch a flower&lt;br /&gt;Think about what you have&lt;br /&gt;Breath deeply&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;last, but not least&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Smile.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;I Les Benignes!!&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-3046934730187544606?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/3046934730187544606/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=3046934730187544606&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3046934730187544606'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3046934730187544606'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2012/01/new-year-resolutions.html' title='New Year Resolutions...'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-52546256326168001</id><published>2011-12-29T15:49:00.002+01:00</published><updated>2011-12-29T15:49:00.125+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='varios'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Cuentos breves para leer en el bus</title><content type='html'>Varios autores&lt;br /&gt;Editorial : Edigrabel S.A. / Verticales de bolsillo&lt;br /&gt;ISBN:978-84-96694-44-6&lt;br /&gt;Páginas : 186&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Año de publicación: 2006&lt;br /&gt;Traducción: Luz Freire&lt;br /&gt;Edición: 2008&lt;br /&gt;Imagen de la cubierta: (c) Ferdinando Scianna / Magnum&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-vCREBWG7ADw/TviMg58Eg5I/AAAAAAAAAdg/IE0dnBOr0Yg/s1600/cuentos%2Bbreves%2Bpara%2Bleer%2Ben%2Bel%2Bautobus.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 152px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-vCREBWG7ADw/TviMg58Eg5I/AAAAAAAAAdg/IE0dnBOr0Yg/s400/cuentos%2Bbreves%2Bpara%2Bleer%2Ben%2Bel%2Bautobus.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5690452626119099282" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Texto de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Cuánto tiempo tenemos para disfrutar de una buena historia? Inmersos en nuestra vertiginosa vida cotidiana, algunos de los más deliciosos placeres se nos van escapando casi sin darnos cuenta. Por eso, este libro nos propone aprovechar el viaje al trabajo, los pequeños momentos entre tarea y tarea, el trayecto en tren o en metro, para reencontrarnos con la emoción de un relato deslumbrante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con la certeza del disfrute que la ficción produce, se han seleccionado para este libro textos de algunos de los escritores más destacados de la literatura universal. Edgar A. Poe, Mark Twain, Guy de Maupassant, Franz Kafka, Jack London, Robert Louis Stevenson, Ambrose Bierce, Oscar Wilde o Katherine Mansfield, entre otros, nos deleitan con algunas de sus mejores páginas. Gracias a ellos, y en el tiempo que nos lleva recorrer el trayecto de regreso a casa, podemos vivir la intriga de un crimen, la ironía de un joven desengañado por una mujer cruel o el secreto que esconde "un viejo manuscrito".&lt;br /&gt;Pero esta antología tiene otra particularidad: elude los relatos clásicos o más citados de cada autor para sorprendernos con el hallazgo de cuentos menos conocidos, pero igualmente escritos con maestría. Si la vida cotidiana nos obliga a ser "lectores en tránsito", esta antología nos permite recuperar la imaginación, la inteligencia y la emoción que definen la mejor literatura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cada vez soy más fan de los cuentos, y aunque prefiero que sean de un mismo autor, este recopilatorio es una delicia que me ha permitido conocer a algunos escritores de los que no había oído nada.&lt;br /&gt;Mención especial al prólogo, también breve, como impone nuestro ritmo de vida, y que da algunas de las muchas razones por las que se ha editado este libro:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"pensar la lectura como acto de resistencia.... victoria del principio del placer por encima del principio de la realidad"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Feliz año nuevo, felices lecturas y como dijo aquel, nos vemos en las trincheras.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-52546256326168001?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/52546256326168001/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=52546256326168001&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/52546256326168001'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/52546256326168001'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/12/cuentos-breves-para-leer-en-el-bus.html' title='Cuentos breves para leer en el bus'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-vCREBWG7ADw/TviMg58Eg5I/AAAAAAAAAdg/IE0dnBOr0Yg/s72-c/cuentos%2Bbreves%2Bpara%2Bleer%2Ben%2Bel%2Bautobus.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-8511877814361202263</id><published>2011-12-26T10:16:00.001+01:00</published><updated>2011-12-26T10:16:46.044+01:00</updated><title type='text'>Anyway.... have a very merry Xmas....</title><content type='html'>&lt;iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/nwMPlAsAZwA" frameborder="0" allowfullscreen&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-8511877814361202263?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/8511877814361202263/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=8511877814361202263&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8511877814361202263'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8511877814361202263'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/12/anyway-have-very-merry-xmas.html' title='Anyway.... have a very merry Xmas....'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/nwMPlAsAZwA/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-4823713396879957133</id><published>2011-12-19T22:30:00.009+01:00</published><updated>2011-12-19T22:30:00.971+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Pérez Andújar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Guiño'/><title type='text'>Caga tió....</title><content type='html'>Aquest any ha estat matiner...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-paseos-con-mi-madre"&gt;Paseos con mi madre&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-cjdRQOFjXDU/Tu9NoW8T_WI/AAAAAAAAAdU/RNGlY0GDhGw/s1600/paseos_con_mi_madre_big.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 133px; height: 200px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-cjdRQOFjXDU/Tu9NoW8T_WI/AAAAAAAAAdU/RNGlY0GDhGw/s400/paseos_con_mi_madre_big.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5687850210140880226" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-4823713396879957133?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/4823713396879957133/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=4823713396879957133&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4823713396879957133'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4823713396879957133'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/12/caga-tio.html' title='Caga tió....'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-cjdRQOFjXDU/Tu9NoW8T_WI/AAAAAAAAAdU/RNGlY0GDhGw/s72-c/paseos_con_mi_madre_big.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2301804884973924766</id><published>2011-12-02T21:30:00.005+01:00</published><updated>2011-12-02T21:30:01.436+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Stefan Zweig'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Los ojos del hermano eterno</title><content type='html'>Stefan Zweig&lt;br /&gt;Editorial : Acantilado/Quaderns Crema&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-95359-83-4&lt;br /&gt;Páginas : 70&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Título original:Die Augen des ewigen Brudrers&lt;br /&gt;Año de publicación: 1922&lt;br /&gt;Traducción: J.Fontcuberta y A. Orzeszek&lt;br /&gt;Edición: 2002&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="MARGIN-TOP: 99px" class="goog-inline-block"&gt;&lt;img style="WIDTH: 189px; HEIGHT: 320px" class="CSS_LIGHTBOX_SCALED_IMAGE_IMG" src="http://2.bp.blogspot.com/_7YZoSDWeU5E/Simb_nSEjRI/AAAAAAAABGU/svuC5m96840/s1600/NACA029.jpg" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Texto de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Los ojos del hermano eterno&lt;/span&gt;, libro curiosísimo en la obra de Stefan Zweig, está escrito como una leyenda oriental situada mucho antes de los tiempos de Buda. Narra la historia de Virata, hombre justo y virtuoso, el juez más célebre del reino, que después de vivir voluntariamente en sus propias carnes la condena de las tinieblas destinada a los asesinos más sanguinarios, descubre el valor absoluto de la vida y reconoce en los ojos del hermano eterno la imposibilidad intrínseca de todo acto judicativo. Virata llega a ser, después de su renuncia, un hombre anónimo a quien le espera, una vez muerto, un olvido todavía más perenne, el de la historia que sigue su curso prescindiendo del hombre más justo de todos los tiempos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;“Parece como si esta pequeña historia de Stefan Zweig se hubiera situado en el Nepal del siglo VI a.c. por qué la lección que lleva consigo era imposible imaginársela entre los modernos restos de la moral burguesa, democrática y cristiana de Occidente.”&lt;br /&gt;Jordi Llovet, El País&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Stefan Zweig fue en su día uno de los autores más famosos y populares en Europa continental y Estados Unidos. Austríaco hijo de padres judíos, aunque no especialmente religioso, estudió filosofía en Viena y siempre tuvo una actitud pacifista frente a la vida y las circunstancias. La subida de Hitler al poder le hizo emigrar primero a Suiza, más tarde a Estados Unidos y finalmente a Brasil, donde en 1942 se suicidaría junto con su esposa ante la desesperación que le provocaba la certeza que el régimen nazi iba a imponerse en el mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:times new roman;"&gt;&lt;em&gt;"Creo que es mejor finalizar en un buen momento y de pie una vida en la cual la labor intelectual significó el gozo más puro y la libertad personal el bien más preciado sobre la Tierra."&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Zweig fue autor comprometido y prolífico, en cuentos, novelas, biografías, poesía, crítica, artículos periodísticos, que últimamente parece resurgir del olvido en que había caído después de la gran popularidad que consiguió.&lt;br /&gt;A pesar de las múltiples traducciones de sus obras nunca había leído nada de Zweig, i me temo que la que he escogido es una "rara avis" dentro de su producción, por lo menos en cuanto a estilo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Claramente emparentado con Siddharta, de Hermann Hesse, esta breve novela (o cuento largo) es un simulacro de leyenda índia pre-budista, que nos cuenta la evolución de Virata, un soldado fiel a su rey, culto y justo que a lo largo de su vida va luchando en la medida de sus posibilidades contra la injustícia y la crueldad del mundo, que quiere hacer el bien o por lo menos el menor daño posible.&lt;br /&gt;Huelga decir que sus intenciones se ven truncadas una y otra vez, lo que le lleva a razonamientos filosóficos bastante de cajón, pero no por ello menos válidos. Ni menos trágicos o desalentadores.&lt;br /&gt;No somos dueños de nadie, no podemos juzgar a nadie, no podemos castigar sin conocer el castigo, no debemos imponer nuestra voluntad a nadie...&lt;br /&gt;Pacifista e idealista. Demasiado naïf.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Siempre hay en el dolor más sabiduría y verdad que en toda la filosofía. &lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2301804884973924766?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2301804884973924766/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2301804884973924766&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2301804884973924766'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2301804884973924766'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/12/los-ojos-del-hermano-eterno.html' title='Los ojos del hermano eterno'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_7YZoSDWeU5E/Simb_nSEjRI/AAAAAAAABGU/svuC5m96840/s72-c/NACA029.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2518208239792488368</id><published>2011-11-18T15:03:00.004+01:00</published><updated>2011-11-18T15:03:00.782+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Guiño'/><title type='text'>Cartes, sobres, segells....</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-CNT5NVhITkA/TsIjbofa1aI/AAAAAAAAAcE/y8_Rc-nURw8/s1600/cartas%2Bsobres%2Bsellos.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 267px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5675137438072886690" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-CNT5NVhITkA/TsIjbofa1aI/AAAAAAAAAcE/y8_Rc-nURw8/s400/cartas%2Bsobres%2Bsellos.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2518208239792488368?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2518208239792488368/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2518208239792488368&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2518208239792488368'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2518208239792488368'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/11/cartes-sobres-segells.html' title='Cartes, sobres, segells....'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-CNT5NVhITkA/TsIjbofa1aI/AAAAAAAAAcE/y8_Rc-nURw8/s72-c/cartas%2Bsobres%2Bsellos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2049765653339592640</id><published>2011-11-15T10:45:00.004+01:00</published><updated>2011-11-15T10:45:00.625+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sam Savage'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Firmin</title><content type='html'>Sam Savage&lt;br /&gt;Editorial : Columna&lt;br /&gt;Col.lecció : Clàssica&lt;br /&gt;ISBN : 978-84-664-0896-7&lt;br /&gt;Pàgines : 206&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Títol original: Firmin, adventures of a metropolitan lowlife&lt;br /&gt;Any de publicació : 2006&lt;br /&gt;Traducció: Sabina Galí&lt;br /&gt;Il.lustracions : Fernando Krahn&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-BEDcKdmJ32g/TqkZJe_I7zI/AAAAAAAAAbY/ptVjbL9JX3Q/s1600/firnin.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 181px; FLOAT: left; HEIGHT: 279px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5668089256749887282" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-BEDcKdmJ32g/TqkZJe_I7zI/AAAAAAAAAbY/ptVjbL9JX3Q/s400/firnin.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Text de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nascut en una petita llibreria d'un decadent barri de Boston durant els anys seixanta, en Firmin aprèn a llegir devorant les pàgines dels llibres. Ràpidament comprèn, però, que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l'amistat del seu heroi, el llibreter, i d'un escriptor de ciència ficció fracassat. A mesura que en Firmin navega pels carrers tèrbols de la ciutat buscant amor i comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humanes i irremeiablement commovedores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Original, brillant i plena d'al.legories, &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Firmin&lt;/span&gt; desprèn humor i enyorança per un món que entén el poder redemptor de la literatura, un món que s'esvaeix tot deixant enrere una rata amb una ànima creativa, una amistat excepcional i una llibreria desordenada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Firmin&lt;/span&gt; ha representat to un esdeveniment en la meva vida lectora, una d'aquelles estranyes trobades amb un personatge inoblidable. Original, brillant i profundament commovedora, aquesta aguda faula sobre la condició humana és un tret al cor." &lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;Rosa Montero&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Un llibre escrit per a lectors, és a dir, per a gent que sent passió pels llibres i per a qui els llibres són tan reals com qualsevol altra cosa de la vida. Més reals, potser" &lt;span style="FONT-WEIGHT: bold"&gt;Donna Leon&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El poc que sé sobre Sam Savage s'explica a la pestanya interior del llibre, un genuí bohemi del sud d'Estats Units que ha sobreviscut treballant de tot, ha viatjat, ha viscut a Europa, ha estudiat filosofia a França i sembla que ara viu escrivint de tan en tan (poesia, novel.les) i donant classes a Yale. La fotografia que s'adjunta ens ensenya un Gandalf flower-power.&lt;br /&gt;Aquesta és la ment pensant que ha escrit aquest relat, entre amable, irònic i decadent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Firmin és una rata (&lt;em&gt;no em pregunteu per què però jo crec que és una rata de claveguera&lt;/em&gt;) que ens detalla la història de la seva vida, des de que neix i ha de lluitar amb els seus germans per la llet de la mare, fins que acaba panxa enlaire entre les runes de vells edificis.&lt;br /&gt;Aquest narrador-protagonista, en un estil directe i planer, que a vegades parla directament al lector, aconseguint humanitzar-se i fer-se entranyablement proper mentre descobreix el seu món interior al mateix moment que nosaltres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La nostra rata, evidentment, no és com les altres; per algun atzar capriciós de la natura, està superdotada intel.lectualment i (de manera inversament proporcional) infradotada pel que fa a les seves capacitats físiques. El fet de néixer en un cau amagat d'una llibreria resulta determinant per la seva evolució. Els primers dies sobreviu rosegant les pàgines esmicolades del Finnegans Wake que han conformat el seu niu. Però aprèn a llegir i preferirà no pas sortir a buscar menjar pels carrers de la plaça Scollay de Boston, sinó les visites al magatzem de la botiga per poder devorar els llibres (encara que ara no de forma literal).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La seva intel.ligència és un do i també una condemna que l'allunya de la seva família i dels seus iguals, però que tampoc no pot apropar-lo als humans, un fet del qual no deixa de ser conscient i que marcarà el seu caràcter decepcionat sobre el futur.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan el llibre es va editar traduït, va haver-hi un considerable enrenou, va tenir força bona acceptació i, tal com indica a la portada, se l'anunciava com un cant a l'amor per la literatura, un llibre culte però divertit. A mi em sembla que el subtítol de la v.o. és molt més adient.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si bé és cert que el llibre està tenyit de sarcasmes i de referències bibliòfiles, alhora que també de filosofia de barra de bar (tòpic meu) no es un text que es doni auto-importància, al cap i a la fi no deixen de ser les desbarrades mentals d'una rata, i salta d'un pensament profund a un comentari trivial sense més ni més. Aquesta postura és d'agrair. Cada dia hi ha més gent que descobreix la sopa d'all i no pot estar-se'n de proclamar-ho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Firmin estima els llibres, que li han donat el millor que ha pogut gaudir durant la seva curta existència, però jo crec que aquesta novel.la no fa un cant a la literatura si no que analitza la solitud del marginal, la impotència davant de les coses que ens sobrepassen, la frustració que és inherent al nostre existir, potser seria millor considerar-lo un símbol d'amor pels perdedors. Perdedors que són conscients que la lluita és impossible.&lt;br /&gt;Els pocs personatges que travessen les pàgines ho són, tots ells, en Firmin el primer, de res no li serveix la seva intel.ligència ni tot el que ha llegit; l'amo de la llibreria ho és, incapaç de tirar endavant sense el seu negoci i també incapaç de reflotar-lo quan les coses es torcen; en Jerry, autoproclamat el millor escriptor del món, gairebé un sense sostre que creu en la revolució i la ciència ficció apocalíptica i a qui tothom considera un boig inofensiu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I a la pregunta de si m'ha agradat, doncs sí, molt més la segona meitat que el començament, quan l'entusiasme per la vida, la força i les il.lusions del Firmin es vant diluint en derrotes i desenganys, quan la duresa de la veritat l'aclapara.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Menció especial pels dibuixos d'en Krahn, ningú millor per copsar la personalitat d'aquest text.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2049765653339592640?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2049765653339592640/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2049765653339592640&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2049765653339592640'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2049765653339592640'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/11/firmin.html' title='Firmin'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-BEDcKdmJ32g/TqkZJe_I7zI/AAAAAAAAAbY/ptVjbL9JX3Q/s72-c/firnin.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2546632230995017801</id><published>2011-11-11T16:42:00.001+01:00</published><updated>2011-11-11T16:42:29.410+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Estic sobrevalorada.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2546632230995017801?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2546632230995017801/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2546632230995017801&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2546632230995017801'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2546632230995017801'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/11/estic-sobrevalorada.html' title=''/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-3952887712738845275</id><published>2011-11-03T07:50:00.003+01:00</published><updated>2011-11-03T07:50:00.849+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Yasunari Kawabata'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Lo bello y lo triste</title><content type='html'>&lt;div&gt;Yasunari Kawabata&lt;br /&gt;Editorial : Grupo Planeta / Emecé Editores&lt;br /&gt;Colección : Booket&lt;br /&gt;ISBN: 978-987-580-286-5&lt;br /&gt;Páginas : 201&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Título original: Utsukushisa to Kanashimi to&lt;br /&gt;Año de publicación: 1964&lt;br /&gt;Traducción: Nelly M. de Machain&lt;br /&gt;Edición: 2008&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-vMYtxUboYGU/TqkZdMawCJI/AAAAAAAAAbk/LlPAo6Grp44/s1600/384px-Lo_bello_y_lo_triste_portada.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 256px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5668089595362805906" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-vMYtxUboYGU/TqkZdMawCJI/AAAAAAAAAbk/LlPAo6Grp44/s400/384px-Lo_bello_y_lo_triste_portada.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Texto de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Impulsado por la nostalgia, Oki Toshio decide viajar a Kyoto para oír sonar las campanas del tempo en el Año Nuevo. Pero, además, quiere ver a Otoki, su antigua amante, ahora pintora. Todavía hermosa, Otoki vive con su protegida Keiko, una joven amoral, sensual y apasioanda de apenas veinte años. Keiko desencadenará este cruel drama de amor, venganza y destrucción. Yasunari Kawabata, ganador del Premio Nobel de Literatura en 1968, se ha consagrado como uno de los más distinguidos novelistas japoneses. A los setenta y dos años de edad, se quitó la vida sin dejar ninguna explicación. &lt;font style="FONT-STYLE: italic"&gt;Lo bello y lo triste&lt;/font&gt; es el testimonio póstumo de la maestría psicológica, del virtuosismo y de la originalidad de su obra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lamentablemente tengo que decir que me ha dejado bastante indiferente.&lt;br /&gt;No resulta difícil de leer, al contrario; sin ser condescendiente con el lector, y con múltiples descripciones de paisajes, clima, escenarios, al más puro estilo detallista japonés, la historia se desarrolla sin pausa y sin aburrir, pero a mi no me ha "enganchado".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los personajes vuelven a caerme mal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ésto viene siendo ya demasiado recurrente en mis lecturas, así que tengo que empezar a plantearme si el problema va a ser que soy yo quien está enfadada con el mundo y que no puedo empatizar con nada ni con nadie, y por ende me resulta imposible disfrutar con las historias ajenas.&lt;br /&gt;Tampoco tengo demasiadas ganas de leer.&lt;br /&gt;Eso no es del todo cierto, me niego a que sea cierto. Maticemos : se me amontonan las excusas igual que los libros en la estantería, no encuentro el momento, no me concentro, bla-bla-bla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El libro... Una novela breve con marcada simbología hecha de tradiciones niponas: las campanas de Año Nuevo, las tumbas de antiguos poetas, jardines, montañas... un cúmulo de referencias que supongo que para un japonés tienen mucho más sentido que para mi.&lt;br /&gt;A partir de un escritor famoso que en su juventud vivió una apasionada y dramática historia de amor con una niña, de una mujer que creció con el trauma de un amor imposible, y de una hermosísima joven medio histérica y bipolar, se forma un triangulo que inevitablemente terminará en tragedia. El resto de personajes iluminan por contraposición las tres principales personalidades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si bien Oki, el escritor, y Otoko, la niña-mujer-pintora, son reflexivos y diseccionan su comportamiento, sus sentimientos y sus deseos, Keiko, la joven hermosa y apasionada, no piensa nada ni medita sus acciones, sus impulsos, simplemente se deja llevar por sus caprichos y arrastra consigo todo cuanto puede.&lt;br /&gt;La referencia al título surge de las meditaciones de Oki y Otoko ante la belleza de su obra, surgida en los momentos más tristes de su vida, como si ambos conceptos estuvieran invariablemente unidos. Es tal vez una de las partes más interesantes del libro, cuya trama por lo demás, no pasa de simple folletín.&lt;br /&gt;Tal vez en el momento que se publicó, en la sociedad japonesa de entonces, resultara innovador, destacable, pero hoy en día o por lo menos a mi, no me ha parecido nada del otro mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Está narrado de forma impecable, aunque la traducción, destinada al mercado sudamericano, chirría horriblemente en mi cabeza cuando se describe, por ejemplo, un jardín japonés al atardecer, unas hermosas mujeres en kimono y una "mucama" que trae el te. Son pocas expresiones, tal vez 4 o 5 en las 200 páginas, pero me matan. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Última novela de Kawabata, que ya había recibido el Nobel y que dos años más tarde se suicidaría, del cual me gustó más "La casa de les belles adormides".&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-3952887712738845275?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/3952887712738845275/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=3952887712738845275&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3952887712738845275'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3952887712738845275'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/11/lo-bello-y-lo-triste.html' title='Lo bello y lo triste'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-vMYtxUboYGU/TqkZdMawCJI/AAAAAAAAAbk/LlPAo6Grp44/s72-c/384px-Lo_bello_y_lo_triste_portada.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2392495390495731885</id><published>2011-10-24T10:30:00.000+02:00</published><updated>2011-10-24T10:30:00.428+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Petruixka'/><title type='text'>Petruixka</title><content type='html'>&lt;iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/tmWBZRGkSw8" frameborder="0" allowfullscreen&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest diumenge amb la nena.&lt;br /&gt;Em feia molta il.lusió. De fet vaig comprar les entrades tot i saber que no em tocava amb ella però bé, per no esperar al gener, que potser no podria o el que sigui, i xq coi! no havia pas de ser tan complicat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I ja hauria de saber-ho, les coses no són fàcils i tot ha anat de cap per avall i si bé no ha estat un desastre no ho he pogut disfrutar gens.&lt;br /&gt;Disgustos, emprenyamentes, mal rollos, plors, crits.&lt;br /&gt;Ella és qui menys al món s'ho mereix, i jo no deixo de fallar-li.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot va anar del revés amb aquest tema, des del començament.&lt;br /&gt;No em tocava amb ella i amb això n'hi hauria d'haver hagut prou per fer-me enrera i no comprar les entrades, però mira, impulsiva, i zas. CAGADA.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sóc només jo, però jo sóc el que puc controlar o gestionar i darrerament ho faig fatal.&lt;br /&gt;Em sembla que porto tot el mes d'octubre de mala lluna, enfadada, angoixada, cridant i bramant i fent-ho tot malament.&lt;br /&gt;Em disparo a mil per no res.&lt;br /&gt;Li faig mal, l'allunyo de mi, m'equivoco continuament, i no sé per què.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahir havia de ser un matí per recordar, i només tinc ganes d'oblidar-lo.&lt;br /&gt;I no pot ser. No ha de ser.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2392495390495731885?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2392495390495731885/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2392495390495731885&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2392495390495731885'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2392495390495731885'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/10/petruixka.html' title='Petruixka'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/tmWBZRGkSw8/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-6597171104668890365</id><published>2011-10-24T05:00:00.002+02:00</published><updated>2011-10-24T05:00:04.103+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;object height="344" width="425"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OAvmLDkAgAM&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/OAvmLDkAgAM&amp;amp;hl=es&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="padding-left: 1em; font-style: italic;"&gt; &lt;dl&gt;&lt;dd&gt;This day is called the Feast of Crispian:&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;He that outlives this day, and comes safe home,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Will stand a-tiptoe when the day is named,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;And rouse him at the name of Crispian.&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;He that shall see this day and live t'old age,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Will yearly on the vigil feast his neighbours,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;And say "To-morrow is Saint Crispian":&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Then will he strip his sleeve and show his scars&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;And say "These wounds I had on Crispin's day."&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Old men forget: yet all shall be forgot,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;But he'll remember with advantages&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;What feats he did that day. Then shall our names,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Familiar in his mouth as household words&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Harry the King, Bedford and Exeter,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Warwick and Talbot, Salisbury and Gloucester,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Be in their flowing cups freshly remembered.&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;This story shall the good man teach his son;&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;And Crispin Crispian shall ne'er go by,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;From this day to the ending of the world,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;But we in it shall be remembered;&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;We few, we happy few, we band of brothers;&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;For he today that sheds his blood with me&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Shall be my brother; be he ne'er so vile,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;This day shall gentle his condition:&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;And gentlemen in England now abed&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;Shall think themselves accursed they were not here,&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;And hold their manhoods cheap whiles any speaks&lt;/dd&gt;&lt;dd&gt;That fought with us upon Saint Crispin's day. (IV, iii)&lt;/dd&gt;&lt;/dl&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(51, 102, 255);"&gt;Henry V&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="color: rgb(51, 102, 255);"&gt;William Shakespeare&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-6597171104668890365?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/6597171104668890365/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=6597171104668890365&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6597171104668890365'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6597171104668890365'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/10/this-day-is-called-feast-of-crispian-he.html' title=''/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-6039363957642953654</id><published>2011-10-03T09:23:00.000+02:00</published><updated>2011-10-03T09:25:39.990+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Gn5hOKLMoZo/ToljUzy1vmI/AAAAAAAAAa0/NqDb9aqzwaw/s1600/sal.jpg"&gt;&lt;img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 245px; height: 206px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-Gn5hOKLMoZo/ToljUzy1vmI/AAAAAAAAAa0/NqDb9aqzwaw/s400/sal.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5659163615919717986" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Malentendidos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La sal de la vida&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-6039363957642953654?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/6039363957642953654/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=6039363957642953654&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6039363957642953654'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6039363957642953654'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/10/malentendidos-la-sal-de-la-vida.html' title=''/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-Gn5hOKLMoZo/ToljUzy1vmI/AAAAAAAAAa0/NqDb9aqzwaw/s72-c/sal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-8775481729805832609</id><published>2011-10-01T09:00:00.001+02:00</published><updated>2011-10-01T09:00:07.233+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Erik Satie'/><title type='text'>Vexations</title><content type='html'>&lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Pour se jouer 840 fois de suite ce motif, il sera bon de se préparer au préalable, et dans le plus grand silence, par des immobilités sérieuses. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vexations: amb 840 repeticions del motiu musical (i moltes més de la línia de baix), aquesta és definitivament el treball més llarg amb un nombre definit de repeticions (cal dir que, sense les repeticions, la música dura a penes dos minuts).&lt;br /&gt;No sobreviu cap explicació de Satie per a aquesta durada excepcional d'una peça.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="315" width="420"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ov0fOVqqcyo?version=3&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/ov0fOVqqcyo?version=3&amp;amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="315" width="420"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La composició es va estrenar a NY el 1963 amb John Cage i 9 pianistes més, que es van anar tornant durant vint hores mentre 10 crítics musicals del New York Times també feien torns a la sala.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-8775481729805832609?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/8775481729805832609/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=8775481729805832609&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8775481729805832609'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8775481729805832609'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/10/vexations.html' title='Vexations'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-9061352170129322384</id><published>2011-09-22T11:36:00.000+02:00</published><updated>2011-09-22T10:34:49.122+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='J.M. Coetzee'/><title type='text'>Temps d'estiu</title><content type='html'>&lt;div&gt;J.M. Coetzee&lt;br /&gt;Editorial : Edicions 62&lt;br /&gt;Col.lecció : El balancí&lt;br /&gt;Número : 634&lt;br /&gt;ISBN: 974-84-297-6298-3&lt;br /&gt;Pàgines : 244&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Any de publicació: 2009&lt;br /&gt;Títol original: Summertime. Part 3 of scenes from provincial life&lt;br /&gt;Imatge de la coberta: Getty Images&lt;br /&gt;Traducció: Dolors Udina&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-kA6n2VmmRF4/TlYXw_bFBJI/AAAAAAAAAaI/H7G9wClDuHY/s1600/TEMPS-D-ESTIU.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 262px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644725313381663890" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-kA6n2VmmRF4/TlYXw_bFBJI/AAAAAAAAAaI/H7G9wClDuHY/s400/TEMPS-D-ESTIU.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Text de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Un jove biògraf anglès treballa en un llibre sobre el difunt escriptor John Coetzee. En concret, vol centrar-se en els alnys 1972 i 1977, període en què Coetzee compartia amb el seu pare vidu una finca ruïnosa als afores de Ciutat del Cap.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com que el jove no va tractar mai Coetzee, emprèn una sèrie d'entrevistes amb persones rellevants per a l'autor, com una dona casada que va ser-ne l'amant, la seva cosina preferida, una ballarina brasilera i antics amics i col.legues. D'aquest testimoni col.lectiu, en surt el retrat del jove Coetzee: un tipus llibresc i maldestre en la intimitat, gairebé incapaç d'obrir-se als altres, amb una personalitat que tan sols genera sospites a la Sud-àfrica d'aquella època.&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;Temps d'estiu&lt;/i&gt; és una història que permet a J.M. Coetzee d'imaginar la seva vida des d'una reveladora mirada implacable, amb què completa la trilogia de memòries fictícies començada amb &lt;i&gt;Infantesa&lt;/i&gt; i &lt;i&gt;Joventut&lt;/i&gt;. Punyent i sovint còmica, aquesta novel.la és la darrera mostra d'un dels millors novel.listes vius en llengua anglesa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Més i millor en paraules de &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/COETZEE/elpepuculbab/20101225elpbabpor_3/Tes"&gt;Colm Tóibín&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Coetzee... Aquest home estrany, de nom estrany que no saps ben bé a quin país pertany. Força premiat, dos Booker, Nobel el 2003...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;font style="FONT-STYLE: italic; FONT-WEIGHT: bold"&gt;Temps d'estiu&lt;/font&gt; és la tercera part de les seves memòries (fictícies?). A la contraportada ens indiquen que no cal haver llegit les anteriors, i endevino que ha de ser veritat, per què després d'aquestes dues-centes i escaig pàgines, Coetzee segueix essent estrany i inexcrutable.&lt;br /&gt;O potser és que no hi ha gran cosa a descobrir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A partir de notes i entrevistes (principalment amb quatre dones presents en aquella etapa de la vida de l'escriptor) el biògraf vol explorar-ne la personalitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'home que es dibuixa és socialment inadaptat, econòmicament fracassat, sense cap tipus d'encant ni amb res interessant a destacar.&lt;br /&gt;Les veus de tres dones que ocupen la major part del llibre, una amant, una cosina i una que el detesta, el retraten incapaç de reeixir en la vida, dèbil, pusil.lànime, utòpic sense coratge, gris i anodí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Coetzee narrador no té cap mena de compassió a l'hora de disseccionar el Coetzee personatge, algú sense veu, que fins i tot en les seves notes s'escriu en tercera persona, que busca la màxima distància entre ell i ell mateix.&lt;br /&gt;Jo, que no tenia idea de la forma d'escriure d'en Coetzee, m'he sorprès de com pot construir un protagonista anti-heroi sobre el qual s'entesta a destacar la seva manca d'atractiu d'una manera tan pulcra i detallada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Coetzee es mostra i s'amaga alhora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;" &lt;em&gt;El Coetzee que hi escriu no és de fiar, no és un registre factual, no perquè sigui mentider sinó perquè és un ficcionaire&lt;/em&gt; " diu en un moment donat el biògraf.&lt;br /&gt;És en aquest sentit que cal prendre aquest llibre. Pot ser veritat o no. És completament versemblant. Què és la veritat en qualsevol cas? No importa. No es tracta de descobrir què és ficció i què no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així com hi ha gent que es creu tocada pel dit de Déu, il.luminada pel geni creatiu, amb vocació messiànica i en possessió de la veritat, els quals aprofiten la més mínima ocasió per propagar el seu ideari i dictar sentències, altra gent queda aclaparada pel sobtat interès que poden generar en la societat, o en part d’ella, sigui per fer la seva feina o per desenvolupar alguna afició, llavors per timidesa, per humilitat, per consciència de la manca de sentit d’aquesta fama, pel que sigui, aquesta gent s’aparta, s’amaga, fuig.&lt;br /&gt;El Coetzee que sembla (&lt;em&gt;sembla&lt;/em&gt;) entreveure’s aquí, és d’aquests segons. Escriu sobre el que vol, sense esperar interessar ningú, té problemes que no sap resoldre, no és ningú especial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;" &lt;em&gt;Com pots ser un gran escriptor si ets només un home ordinari?&lt;/em&gt; "&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;" &lt;em&gt;En tot el temps que vaig estar amb ell mai no vaig tenir la sensació d'estar amb una persona excepcional, un ésser humà veritablement excepcional.&lt;/em&gt; "&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Crec que aquestes són les inquietuds que li ballen pel cap.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;Els entrevistats, perfectament dibuixats sense agafar protagonisme, reflecteixen unes vides molt més intenses, molt més apassionants, molt més viscudes que les del propi Coetzee. &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Les veus simultànies i contraposades, que exposen un ampli ventall d'actituds envers la vida, la família, la política, resulten un exercici tremendament estimulant, per l'autor i pel lector, en un joc subtil i ple de matisos, que dona profunditat psicològica als personatges i a la societat de la Sudàfrica de l'Apartheid.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-9061352170129322384?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/9061352170129322384/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=9061352170129322384&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/9061352170129322384'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/9061352170129322384'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/09/temps-destiu.html' title='Temps d&apos;estiu'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-kA6n2VmmRF4/TlYXw_bFBJI/AAAAAAAAAaI/H7G9wClDuHY/s72-c/TEMPS-D-ESTIU.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-3843791124445779647</id><published>2011-09-09T13:11:00.002+02:00</published><updated>2011-09-09T13:11:00.935+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Terry Pratchett'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Brujerías</title><content type='html'>Terry Pratchett&lt;br /&gt;Editorial : Debolsillo&lt;br /&gt;Colección : Bestseller&lt;br /&gt;Número : 342/8&lt;br /&gt;ISBN: 84-9759-318-9&lt;br /&gt;Páginas : 324&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Año de publicación: 1988&lt;br /&gt;Título original: Wyrd Sisters&lt;br /&gt;Ilustración de la portada: Ron Kirby&lt;br /&gt;Traducción: Cristina Macía&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/-1nk8bXUywXg/Tk-YLzTJKLI/AAAAAAAAAaA/-OSZQ9TMLDE/s1600/brujer%25C3%25ADas.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 210px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: pointer" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5642896186635004082" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-1nk8bXUywXg/Tk-YLzTJKLI/AAAAAAAAAaA/-OSZQ9TMLDE/s400/brujer%25C3%25ADas.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Texto de la contraportada&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tres hermanas brujas se oponen radicalmente a los reyes del país de Lancre. Tienen sus motivos para ello, y también un maquiavélico plan para alzarse con la victoria. Naturalmente, los habitantes de Lancre se verán involucrados y todo derivará hacia una convulsión caótica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una nueva entrega de la saga del Mundodisco, la serie de ciencia ficción más hilarante de todos los tiempos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Muy divertido... invita sutilmente a reflexionar." Chicago Tribune&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Que a estas alturas alguien no haya oído hablar de Terry Pratchett ni del Mundodisco, se debe a que la fantasía, la ciencia ficción o el humor inteligente no figuran en su estilo de lecturas, o bien va muy despistado por la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Admito que aunque me gusta mucho todo lo que he leído de Pratchett, no soy fan acérrima ni dejo de lado lo que tenga entre manos para devorar su última publicación, cosa que me consta que otros hacen, sin rubor alguno.&lt;br /&gt;Lamentablemente sufro de ese estraño síndrome, común en estos lares, que hace pensar que la literatura ha de ser seria y sesuda para que se tome en serio y sesudamente. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Y cada vez que termino uno de sus libros pienso que tengo que corregirme!!!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;A eso se debe que Pratchett no esté encumbrado como uno de los grandes, a pesar de la incontable legión de seguidores con que cuenta, y de la agudeza, ingenio y talento que destilan sus páginas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con más de 30 títulos de la saga publicados (y traducidos) y con una producción que sigue en aumento (&lt;em&gt;esperemos que tío Al le deje seguir mucho tiempo más&lt;/em&gt;), es una tarea árdua saber por dónde empezar, así que quien necesite una pequeña ruta de viaje, puede consultar la &lt;/span&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_oLYqylry7GQ/SITzvSQ4XkI/AAAAAAAABLY/GwOdSpwEmTQ/s1600-h/GuiaLecturaMundodisco16.jpg%22%3Ehttp://4.bp.blogspot.com/_oLYqylry7GQ/SITzvSQ4XkI/AAAAAAAABLY/GwOdSpwEmTQ/s1600-h/GuiaLecturaMundodisco16.jpg"&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Guía de lectura del Mundodisco. &lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;En &lt;em&gt;Brujerías&lt;/em&gt;, la acción sucede en un pequeño reino del Mundodisco rodeado de bosques, donde un duque, instigado por su temible esposa, asesina al rey para ocupar su lugar en el trono…. Luego los remordimientos no le dejan vivir. Ni tampoco el fantasma del rey asesinado que desea que su hijo tome venganza. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Supongo que suena a old Bill, verdad? Así es, &lt;i&gt;Brujerías&lt;/i&gt; es un homenaje-travesura a Shakespeare, sobre todo con &lt;em&gt;Macbeth&lt;/em&gt; y &lt;em&gt;Hamlet&lt;/em&gt;, pero también con &lt;em&gt;Enrique IV&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;Enrique V&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;Ricardo III&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;Julio César&lt;/em&gt;,&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt; &lt;/span&gt;&lt;em&gt;Rey Lear&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;La tempestad&lt;/em&gt;, el famoso soneto XVII… (entre muchas otras referencias y guiños).&lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Y va más allá, nos habla del poder que tienen las palabras, poder para definir la realidad, un poder casi capaz de vencer a la magia, y que de la misma forma, puede ocasionar resultados totalmente inesperados.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Todo eso y mucho más. Siempre hay más. Pratchett tiene el don de descubrirte siempre algo nuevo que en una lectura anterior se escapó. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Y todo, entre carcajadas. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;¿Quién da más?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-3843791124445779647?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/3843791124445779647/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=3843791124445779647&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3843791124445779647'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3843791124445779647'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/09/brujerias.html' title='Brujerías'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-1nk8bXUywXg/Tk-YLzTJKLI/AAAAAAAAAaA/-OSZQ9TMLDE/s72-c/brujer%25C3%25ADas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2606464968846152577</id><published>2011-09-05T18:47:00.000+02:00</published><updated>2011-09-05T18:47:00.225+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='R.L.Stevenson'/><title type='text'>El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde</title><content type='html'>&lt;div&gt;Robert Louis Stevenson&lt;br /&gt;Editorial : La Magrana&lt;br /&gt;Col·lecció: L'Esparver&lt;br /&gt;Numero: 20&lt;br /&gt;ISBN: 84-8264-423-8&lt;br /&gt;Pàgines: 108&lt;br /&gt;Edició: Juliol de 2005&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Títol Original : The strange case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde&lt;br /&gt;Gènere : Novel·la&lt;br /&gt;Traducció : J.J.Margarit, revisada per Francesc Parcerisas&lt;br /&gt;Disseny Coberta : Compañía de Diseño&lt;br /&gt;Il.lustracions de Tha&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-46d3C7lqgh4/TigtXl9oe2I/AAAAAAAAAZw/xpxppUtN_cA/s1600/Jekyll.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 268px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5631801217377663842" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-46d3C7lqgh4/TigtXl9oe2I/AAAAAAAAAZw/xpxppUtN_cA/s400/Jekyll.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;font style="FONT-STYLE: italic"&gt;Text de la contraportada&lt;/font&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El doctor Jekyll descobreix una poció que permet el desdoblament de la personalitat en una bona i una de dolenta, fins i tot físicament. Jekyll, sota l'acció de la poció, esdevé un individu deforme i repugnant al qual dóna el nom Hyde, i sota aquest nom s'abandona als instints més baixos.&lt;br /&gt;Una història apassionant amb sorpreses oportunes i caràcters clars, amb una prosa fluent i atractiva que serveix de contrapunt a una complicada fabulació, totalment inimaginable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Robert Louis Stevenson va néixer l'any 1850 a Edimburg en una família de rígida moral victoriana. Va estudiar enginyeria i dret. La seva delicada salut va fer que dediqués part de la seva vida a viatjar per tal per tal de trobar un clima favorable. Va passar els darrers anys de la seva vida a Samoa on els natius l'anomenaven "Tusitala" (narrador de contes). Es va convertir en un novel.lista molt reconegut i d'èxit, especialment entre els joves. Va morir a Upola el 1894.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;It's ill to loose the bands that God decreed to bind;&lt;br /&gt;Still will we be the children of the heather and the wind;&lt;br /&gt;Far away from home, O it's still for you and me&lt;br /&gt;That the broom is blowing bonnie in the north countrie &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qui gosarà dir que jo no llegeixo best-sellers?&lt;br /&gt;Aquesta obra, escrita (segons diuen) en ben pocs dies, a causa d'un somni que va patir en R.L.Stevenson en el deliri de la malaltia, es va convertir en un èxit poc després que el Times li dediqués crítiques favorables, pel gener de 1886.&lt;br /&gt;És juntament amb "L'illa del tresor" la novel•la més famosa i revisitada de Stevenson. Per això no cal dir-ne res de la trama, prou coneguda, ni del desenllaç.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què ens en pot aportar la seva lectura, doncs?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Evidentment, el coneixement directe i de primera mà del text que va causar tan enrenou, que va donar lloc a una nova expressió dins del llenguatge ordinari, que va commocionar la societat de l'època fins al punt de ser objecte de cites en púlpits religiosos, i que en el seu moment no era catalogada com a narrativa sinó més aviat com assaig.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Stevenson estava interessat en la dualitat de personalitats enfrontades, sembla ser que això és un tema recorrent en les creences escoceses, i també havia abordat ja la lluita entre el bé i el mal en les seves obres.&lt;br /&gt;Aquí parla de tot això i també de la confrontació interna que tots tenim entre l’ instint i la raó, els desitjos més íntims i la respectabilitat que la moral i la vida en societat comporta. {Cal pensar que estem immersos en l'´epoca victoriana}.&lt;br /&gt; &lt;br /&gt;En la seva confessió final el Dr. Jekyll, que s'havia llaurat un nom al llarg de la seva vida, que era un home ric, honest, un científic, declara que va voler anar massa enllà intentant separar en la seva ànima, la part bona de la dolenta (una gosadia imperdonable), reconeix que el descobriment d'una disfressa tan perfecta com era Edward Hyde li va fer inevitable la caiguda en la temptació, i que el seu orgull el va portar a pensar que podria controlar la situació en tot moment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;"Segons la llei de Déu, les males accions no prescriuen mai"&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Utterson, l'advocat que desvetlla el misteri, no jutja ningú, en part per què ell mateix té coses de les quals no pot sentir-se orgullós. Ningú pot llençar la primera pedra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No es tracta tant d'un cas de doble personalitat com de digressió sobre la capacitat personal d'autocontrol amb els baixos instints.&lt;br /&gt;I en un moment donat, a l’empara segura de l'anonimat, qui no es deixaria portar?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I malgrat tot, aquestes divagacions, digressions, distraccions de l’obra original, no són el més interessant, i de fet, poden extrapolar-se de les altres fonts per on ens arriba aquesta història.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El que fa tremendament interessant la lectura directa de Stevenson (&lt;em&gt;maleeixo haver agafat una traducció&lt;/em&gt;) és l’estil narratiu, l’estructura, l’acurat tractament de la prosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La història està narrada des del punt de vista de Mr. Utterson, el notari del Dr. Jekyll, que a través d’una conversa amb un parent durant un passeig, sent parlar en termes força desagradables d’un tal Mr. Hyde. Aquest nom ja havia cridat la seva atenció pel fet que el Dr. Jekyll el menciona en el seu testament, i això mou la seva curiositat, per tal d’esbrinar tot el possible sobre aquest misteriós personatge.&lt;br /&gt;A través d’ Utterson anem descobrint poc a poc la trama, i així Stevenson ens va dosificant la informació, amb una mestria més que notable.&lt;br /&gt;Alhora el llenguatge és acurat, precís, líric i ric en textures, tan en les descripcions dels escenaris com dels personatges, utilitzant molts dels recursos literaris que com a poeta dominava.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D'aquesta manera l'autor és capaç de crear un clima que augmenta la tensió, emfatitza el dramatisme i arriba al lector molt més que si la història es narra de forma ordinaria(com a novel•la d’intriga no seria destacable per si mateixa, no cal enganyar-nos).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Finalitza amb un gir estilístic, amb dues cartes, on el Dr. Lanson i el Dr. Jekyll expliquen el que saben del misteri. On Utterson llegeix al mateix temps que nosaltres, on es canvia el punt de vista que l’autor ha donat fins aleshores i fa que tot plegat frapi encara més.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Stevenson ens demostra aquí la transcendència i l’abast de la forma per sobre del fons. La mateixa història, narrada de manera més convencional, no seria gens destacable. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2606464968846152577?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2606464968846152577/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2606464968846152577&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2606464968846152577'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2606464968846152577'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/06/el-cas-misterios-del-dr-jekyll-i-mr.html' title='El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-46d3C7lqgh4/TigtXl9oe2I/AAAAAAAAAZw/xpxppUtN_cA/s72-c/Jekyll.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-36553925557149482</id><published>2011-08-23T08:42:00.004+02:00</published><updated>2011-08-23T08:52:15.758+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='J.M. Coetzee'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Extractes'/><title type='text'>Temps d'estiu</title><content type='html'>Aquesta setmana estic sola al pis, i bé, sóc una bleda, així que llegir al llit abans de dormir &lt;strong&gt;"La crida de Cthulu"&lt;/strong&gt;... &lt;em&gt;mamaaaaaaa pooooooooooor.......&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;Vaig revisar la minúscula biblioteca que tinc allà, i en va destacar, per mida i color "Temps d'estiu", un dels darrers llibres que el Sr. Boix va tenir a bé de regalar-me.&lt;br /&gt;Pel títol no podia ser més addient, oi?&lt;br /&gt;Només obrir-lo, un altre senyal:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;"Quaderns de notes 1972-1975&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;22 d'agost del 1972"&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sweet surrender....&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I per cloure aquest primer capítol un altre senyal que indica que m'agradarà:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;"per als bàrbars, com ha assenyalat &lt;strong&gt;Zbigniew Herbert,&lt;/strong&gt; la ironia és com la sal: la rosegues entre les dents i gaudeixes d'un gust momentani; quan el gust se'n va, queda la crua realitat"&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-36553925557149482?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/36553925557149482/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=36553925557149482&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/36553925557149482'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/36553925557149482'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/08/temps-destiu.html' title='Temps d&apos;estiu'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-5071990256906374844</id><published>2011-08-02T12:54:00.000+02:00</published><updated>2011-08-02T12:54:00.935+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='James Joyce'/><title type='text'>Retrato del artista adolescente</title><content type='html'>James Joyce&lt;br /&gt;Editorial : Ediciones Orbis S.A.&lt;br /&gt;Colección : Historia universal de la literatura&lt;br /&gt;ISBN:84-7530-053-7&lt;br /&gt;Páginas : 304&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Título original: Portrait of the artist as a young man&lt;br /&gt;Año de publicación: 1916&lt;br /&gt;Traducción: Dámaso Alonso&lt;br /&gt;Edición: 1982&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p align="left"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-aExki0SBkbw/TYiODpNZfTI/AAAAAAAAAWM/uK9CFUdtBuo/s1600/Joyce.jpg"&gt;&lt;img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 175px; display: block; height: 288px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586871531005902130" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-aExki0SBkbw/TYiODpNZfTI/AAAAAAAAAWM/uK9CFUdtBuo/s400/Joyce.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Difícil hablar de Joyce en cualquier caso, no?&lt;br /&gt;Difícil entender porqué se le considera un genio, un punto y aparte dentro de la literatura, un innovador, un referente del siglo XX.&lt;br /&gt;Creo que es debido a que la mayoría hemos crecido ya con alguien como él influyendo de facto en lo que leemos desde siempre por lo que deja de resultarnos tan rompedor, tan crucial, tan diferente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Retrato del artista adolescente&lt;/span&gt; es una primera novela de juventud, surgida en realidad a raiz de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;'Stephen Hero'&lt;/span&gt;, obra que no se publicó hasta el 44, póstumamente, y con la que guarda diferencias más que considerables.&lt;br /&gt;Es tal vez su obra más autobiográfica -si eso significa algo- y también, a mi entender junto con Dublineses, la más asequible o tradicional en cuanto a factura. Sin embargo ya se intuye el germen del genio que no tardaría en explosionar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el estilo indirecto en tercera persona que le caracteriza, Joyce nos retrata (lo siento pero esa es la palabra más adecuada) la vida, los pensamientos, las sensaciones, los avatares, de un joven Stephen Dedalus, su alter ego, desde el fin de la infancia, las primeras navidades que puede sentarse a la mesa de los mayores, hasta que finalmente, como Dédalo, huye de la isla en la que vive prisionero, como Joyce se marchó al contiente en 1904.&lt;br /&gt;Unos años (diez, quince?) contados sin referencias clásicas que nos permitan fechar el paso del tiempo, pero en los que observamos como crece el artista dentro del niño, cómo evoluciona su forma de pensar, de entender el mundo, como cambia su actitud frente a su padre, a la religión, a las convenciones sociales, la patria, la política.&lt;br /&gt;El estilo, a la vez que Stephen, crece, evoluciona, y los pensamientos infantiles dan paso a discursos sobre la estética en Tomás de Aquino. El lenguaje progresa a la vez que el libro y de este modo toma más relevancia que la narración.&lt;br /&gt;Igualmente las páginas que dedica a cada suceso o disquisición mental de Stephen no están correlacionadas con su duración real sino con las sensaciones que comportan, así las descripciones del infierno que los jesuitas inculcaban a sus alumnos durante las jornadas de ejercicios espirituales se tornan interminables, desesperantes, asfixiantes, como lo eran para Stephen, aunque en realidad no fueran más que algunas horas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Destaca también otra característica de Joyce, el realismo puro en el que se describe la vida tal como es, sin espectacularidades, sin aventuras increibles, sin más que el pasar de los días como a cámara lenta, e interrumpiendo el discurso antes de que pase nada, dejando el tiempo suspendido eternamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todo eso es lo que aportaría Joyce más tarde, corregido y aumentado: la experimentación en el lenguaje, el hecho de que la narración en si deje de tener tanta importancia, el cuestionamiento del hilo argumental, el poner de relieve todo aquello que nos pasa por alto en la vida, interrelacionarlo, la creatividad verbal , las  modificaciones en la estructura narrativa y el monólogo interior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La traducción de Dámaso Alonso, de 1926, es preciosa, aunque supongo que hay muchas otras, posteriores, también magníficas, pero quien mejor que un poeta para traducir a Joyce?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En fin, que aquel que tenga miedo de Joyce, puede empezar por aquí.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-5071990256906374844?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/5071990256906374844/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=5071990256906374844&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5071990256906374844'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5071990256906374844'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/08/retrato-del-artista-adolescente.html' title='Retrato del artista adolescente'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-aExki0SBkbw/TYiODpNZfTI/AAAAAAAAAWM/uK9CFUdtBuo/s72-c/Joyce.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-7853106879406333661</id><published>2011-07-22T15:50:00.000+02:00</published><updated>2011-07-22T15:50:00.268+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Charles Bukowski'/><title type='text'>Poem For My 43rd Birthday</title><content type='html'>To end up alone&lt;br /&gt;in a tomb of a room&lt;br /&gt;without cigarettes&lt;br /&gt;or wine--&lt;br /&gt;just a lightbulb&lt;br /&gt;and a potbelly,&lt;br /&gt;grayhaired,&lt;br /&gt;and glad to have the room.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Charles Bukowski&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-7853106879406333661?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/7853106879406333661/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=7853106879406333661&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/7853106879406333661'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/7853106879406333661'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/07/poem-for-my-43rd-birthday.html' title='Poem For My 43rd Birthday'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-1124374692077822342</id><published>2011-06-25T09:54:00.001+02:00</published><updated>2011-06-25T09:54:00.773+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lewis Carroll'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Alícia al país de les meravelles</title><content type='html'>&lt;div&gt;Lewis Carroll&lt;br /&gt;Editorial : Edicions 62&lt;br /&gt;Col.lecció : Labutxaca&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-92549-40-5&lt;br /&gt;Pàgines :140&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Títol original: Alice's Adventures in Wonderland&lt;br /&gt;Any de publicació: 1865&lt;br /&gt;Traducció: Salvador Oliva&lt;br /&gt;Edició: 2009&lt;br /&gt;Coberta: Disseny de Begonya Berruezo amb il.lustració de John Tenniel&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-XSvxhVSo-6Y/TeyIAyRTrdI/AAAAAAAAAYY/hM95LUSynpk/s1600/Al%25C3%25ADcia.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 96px; float: left; height: 150px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615012382499909074" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-XSvxhVSo-6Y/TeyIAyRTrdI/AAAAAAAAAYY/hM95LUSynpk/s400/Al%25C3%25ADcia.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. La mescla magistral de somni i realitat d'aquesta novel.la excepcional permet construir un espai imaginari, ple d'animals fantàstics i d'objectes animats, on Lewis Carroll ataca les convencions socials mitjançant la sàtira i la caricatura Aquest volum, amb l'esplèndida traducció de Salvador Oliva, inclou les il.lustracions que va fer John Tenniel per a l'edició original.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Lewis Carroll&lt;/span&gt; (1832 - 1898), pseudònim de Charles Dogson, va ser professor de matemàtiques a la Universitat d'Oxford. Deu la seva fama universal a &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Alícia al país de les meravelles&lt;/span&gt;, publicada per primera vegada l'any 1865. Alguns crítics han atribuït l'èxit universal i permanent d'aquesta novel.la al fet que no preten alliçonar ni moralitzar, i els lectors hi han trobat sempre un estímul constant de la imaginació i la sensibilitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què cal per llegir &lt;span style="font-weight: bold; font-style: italic;"&gt;Alícia al país de les meravelles&lt;/span&gt; avui en dia?&lt;br /&gt;Només espolsar-se del damunt les imatges Disney i una mica de ganes de gaudir amb un conte infantil però no tan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Abans que res, Alícia es un conte per a nens, nenes en aquest cas, ja que si hem de fer cas a la llegenda en Lewis Carroll (pseudònim d'en Charles Lutwidge Dodgson, tot un personatge : &lt;em&gt;Lutwidge de Ludovicus en llatí, que en forma anglesa seria Lewis, i Charles de Carolus en llatí que té la versió irlandesa en Carroll&lt;/em&gt;) va inventar-se'l un 4 de juliol de 1862 en que no podia fer el tomb en barca acostumat amb les nenes Liddell (de 13, 10 i 8 anys). Tan els va agradar que les criatures van obligar-lo a escriure'l, i degut a l'entusiasme entre els seus amics, es va decidir a publicar-lo el 1865.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Així doncs en un principi el públic al qual va destinat sembla força acotat, però no ens hem de deixar enganyar. En Dodgson, un mestre en "puns", també volia divertir-se amb ell, i ens trobem llavors amb un text intel.ligent, ple de referències a l'època, jocs de paraules, ironies sobre l'educació, crítiques molt "british" a la política que va viure i que són delirantment vigents, enigmes matemàtics i vitamines pel cervell. Una infinitat de textures sobreposades, encaixades, que fan que des de la seva publicació, s'hagi definit i interpretat de tantes maneres. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qui era en Lewis Carroll/Charles Dodgson? Provinent d'una família conservadora i vinculada a l'església anglicana, on hi havia tradició de clergues i militars, patia una lleugera tartamudesa, sordesa en una oïda, va ser esquerrà corregit i diagnosticat epilèptic. Una joia, vaja. Tot i això era una persona molt dotada intel.lectualment, en especial per les matemàtiques però el seu caràcter somniador i distret podia més que el sentit del deure en moltes ocasions.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Va dedicar-se principalment a l'ensenyament (de matemàtiques) i es va resistir a convertir-se en sacerdot, aconseguint mantenir-se com a diaca fins a la fi de la seva vida.&lt;br /&gt;Entre les seves aficions, a més d'escriure narrativa i poesia, va ser un fotògraf amb relatiu reconeixement. De tot això se'n pot interferir un tarannà inquiet i audaç que no deixava mai de barrinar i que el va portar a fer també molts invents divertits &lt;span style="font-style: italic;"&gt;(precursor del merchandising amb capsetes per guardar segells amb motius d'Alícia, la 'nictografia' una forma d'escriptura ràpida per poder escriure a les fosques amb tipus de lletra similars als que fan servir les Palm, també precursor de jocs tipus Scrabble, Escala de paraules, un parell de codis criptogràfics...)&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb aquest rerefons, cal evitar interpretacions simplistes de les seves obres.&lt;br /&gt;En el cas d'Alícia, poso per endavant que tenia la idea d'una paranoia opiàcia barrejada amb obscurs jocs matemàtics que escapaven al meu enteniment.&lt;br /&gt;Això és així, però només parcialment. Si bé és cert que pot pensar-se com una de les primeres mostres de literatura de l'absurd, personalment crec que tota ella és tan simbòlica, que seria més aviat una precursora de la narrativa que explora el món interior, fregant una mica la sci-fi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No hem d'oblidar que al capdavall és un conte, al més pur estil tradicional: fosc i aterridor. Una pre-adolescent Alícia, que s'avorreix amb els llibres sense diàlegs ni dibuixos de la seva germana gran, s'endinsa al País de les Meravelles seguint amb curiositat el conegudíssim conill blanc.&lt;br /&gt;Aquest Wonderland no és altre que el món dels adults, fascinant, incoherent, misteriós, al que Alícia ha d'enfrontar-se tota sola.&lt;br /&gt;Llegit en aquesta clau, podem veure en cada personatge, en cada situació, el reflex del que ens envolta: el conill blanc és la pressa i l'estrès dels adults; l'eruga fumadora són tots aquells filòsofs que ja estan de tornada de tot, per sobre dels altres; els canvis de mida de la nena, i la seva inesgotable gosadia no són més (ni menys) que els daltabaixos de l'adolescència, quan sembla que el nostre cos va pel seu compte, que no tenim la mida que s'espera de nosaltres en cap moment; la colla del barreter boig no pot ser millor sàtira sobre l'excèntrica societat britànica, instal.lada per sempre a l'hora del té, mesurant en lliures i pintes, conduint per l'esquerra; la reina de cors i la resta de cartes són els convencionalismes del poder, que fixen lleis incoherents que ningú pot entendre, canvien el joc a meitat de partida i abusen de la seva autoritat, davant el temor de tots els súbdits.  Aquests són els personatges més coneguts però n'hi ha molts d'altres, igualment genials, que han passat per alt a l'imaginari popular: la cursa política, que ningú sap quan comença ni quan acaba però on tots guanyen el mateix premi, que no resulta adequat gairebé per ningú; l'esperpent del sistema educatiu amb la tortuga i el grifó; la duquessa amb el nen que es transforma en porc .... i el meu preferit (tots en tenim un, oi?) el gat de Cheshire, l'únic que sembla ajudar una mica Alícia a entendre què passa: &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Tots som bojos aquí.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I jo miro la meva petita i particular Alícia, que en no-res farà 10 anys, que ja està fascinada per aquest món (meravellós?) que escapa a la seva lògica, que estarà sola quan calqui prendre decisions, i descobreixo les mateixes preguntes, inquietuts, sensacions...  Amb tot, 150 anys no són res.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-1124374692077822342?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/1124374692077822342/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=1124374692077822342&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1124374692077822342'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1124374692077822342'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/06/alicia-al-pais-de-les-meravelles_25.html' title='Alícia al país de les meravelles'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-XSvxhVSo-6Y/TeyIAyRTrdI/AAAAAAAAAYY/hM95LUSynpk/s72-c/Al%25C3%25ADcia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2760906593551043889</id><published>2011-06-10T07:10:00.002+02:00</published><updated>2011-09-09T09:42:12.710+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='extractos'/><title type='text'>Alícia al país de les meravelles</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;em&gt;'I only took the regular course.'&lt;br /&gt;'What was that?' inquired Alice.&lt;br /&gt;'Reeling and Writhing, of course, to begin with,' the Mock Turtle replied; 'and then the different branches of Arithmetic — Ambition, Distraction, Uglification, and Derision.'&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;br /&gt;- Jo només anava a les classes ordinàries.&lt;br /&gt;- Quines eren? - va preguntar l'Alícia.&lt;br /&gt;- Les d'aprendre a Llanguir i a Inscriure - va replicar la Tortuga d'imitació; - i després, les diferents branques de l'aritmètica: Suar, Rascar, Mortificar i Dimitir.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;'And how many hours a day did you do lessons?' said Alice, in a hurry to change the subject.&lt;br /&gt;'Ten hours the first day,' said the Mock Turtle: 'nine the next, and so on.'&lt;br /&gt;'What a curious plan!' exclaimed Alice.&lt;br /&gt;'That's the reason they're called lessons,' the Gryphon remarked: 'because they lessen from day to day.'&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;br /&gt;- I quantes hores al dia teníeu de classe? - va dir l'Alícia que ja tenia pressa per canviar de tema.&lt;br /&gt;- El primer dia, deu hores - va dir la Tortuga d'imitació; - el segon, nou, i així successivament.&lt;br /&gt;- Quin horari més curiós! - va exclamar l'Alícia.&lt;br /&gt;- Per això se'n diu un curs - va remarcar el Grifó; - perquè els dies són cada dia més curts.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2760906593551043889?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2760906593551043889/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2760906593551043889&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2760906593551043889'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2760906593551043889'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/06/alicia-al-pais-de-les-meravelles.html' title='Alícia al país de les meravelles'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-3105196242274230334</id><published>2011-06-06T11:33:00.000+02:00</published><updated>2011-06-06T11:27:32.930+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Marta Rojals'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Primavera, estiu, etcètera</title><content type='html'>Marta Rojals&lt;br /&gt;Editorial: La Magrana&lt;br /&gt;Col.lecció: Les ales esteses&lt;br /&gt;Número: 300&lt;br /&gt;ISBN: 9788482649665&lt;br /&gt;Pàgines: 368&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Tc-kfN9YmhQ/TcAFnXu_S3I/AAAAAAAAAXs/XHNFevRtMgE/s1600/primavera%252Cestiu.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 292px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602484110393035634" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-Tc-kfN9YmhQ/TcAFnXu_S3I/AAAAAAAAAXs/XHNFevRtMgE/s400/primavera%252Cestiu.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sinopsis&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cap a la meitat del llibre, quan ja comences a veure-li les orelles, pensava &lt;em&gt;“com coi és que la gent que (me) l’ha recomanat són TIOS????”&lt;/em&gt; vull dir, nuse, el trobava molt ‘literatura de dones’ molt de noia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El principi ve a ser una Britget Jones catalana que es pregunta 'com he arribat fins aquí', que intenta analitzar què li ha passat, què ha perdut des que era petita per provar d'entendre les pèrdues presents que li costa acceptar. Entre les ironies i les bromes i la nostàlgia de la infantesa i els temps perduts, es filtren les paranoies vitals de qualsevol dona, noia, persona del sexe femení, dis-li com vulguis.&lt;br /&gt;I jo m’hi veig força retratada i penso, però si l’Èlia i jo no tenim res en comú!! Li porto 10 anys, a mi no m’ha deixat la meva parella, no sóc de poble &lt;em&gt;(més aviat seria la forastera de Barcelona que puja als estius i li agrada la Madonna, sip, reconeguem-ho), &lt;/em&gt;no sóc tan bona controlant els meus sentiments, ni tinc tendència a analitzar el que em passa per dins o procurar objectivar, les seves reaccions al llarg del llibre no serien les meves ni de lluny… i tot i això, moltes coses m’han tocat la fibra ben endins, m’han fet recordar moments que estaven tancadets i endreçats als calaixos de la memòria, m’ha fet somriure, m’ha fet sentir compassió i he descobert moltes derrapades mentals que comparteixo amb l’Èlia.&lt;br /&gt;Llavors és perquè sóc una XX.&lt;br /&gt;Llavors com és que els tios flipen tant? Perquè els comentaris no eren en plan, &lt;em&gt;“t’agradarà”&lt;/em&gt; eren més &lt;em&gt;“gràcies per recomanar-me’l”.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I llavors passa.&lt;br /&gt;Quan ja has empatitzat amb la gent, quan ja t’has fet al paisatge, quan ja fas teva la historia, passa. T’ha atrapat i no pots deixar-lo anar.&lt;br /&gt;La Bridget Jones desapareix. Te n’adones que rius amb les coses que fan plorar i que plores amb les coses que fan riure (&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;sic&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Imperceptiblement i constant, el llibre va repassant la vida de l’Èlia, des de la infantesa fins a l’ara mateix, i a mida que el temps del relat s’apropa al nostre, la velocitat augmenta, ja no parla en passat ni recorda, sinó que explica què està passant, ara mateix, intenta endevinar què succeirà les properes hores.&lt;br /&gt;Les darreres 100 pàgines son vertiginoses.&lt;br /&gt;Els personatges van descobrint els cadàvers que tothom amaguem en un o altre armari, les reaccions i relacions humanes que no per esperadíssimes, deixen de ser, alhora, sorprenents, un desenllaç que no ho és, i... s’acaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;COMORRRRRRRR?!?!?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sip, s’acaba, en rodó, sense lligar, sense acabar. Perquè només acabarà quan l’Èlia mori, perquè la vida continua, i després de la tardor ve l’hivern, etcètera, que són les parts del llibre, i després ve la primavera, l’estiu, etcètera, que en són el títol.&lt;br /&gt;Perfecte. &lt;em&gt;Redó&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara entenc que el recomanin tan i tan fervorosament els qui l’han llegit. Encara que siguin TIOS.&lt;br /&gt;No passa un full sense que hi hagi alguna frase que diguis &lt;em&gt;“té, això ho he pensat molts cops”, “mira, com aquell”, “sí, sí, sí, tens tota la raó”…&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;La Marta Rojals no enfronta als personatges a grans drames ni a situacions extremes, no ens parla de temps heroics ni ho fa amb un llenguatge estilístic aclaparador. Al contrari, és la vida de cada dia de persones que podrien ser qualsevol de nosaltres.&lt;br /&gt;Aquest llibre parla de nosaltres, de les experiències que ens toca viure, de com canviem i com canvien els altres, de com passa la vida sense cap pietat i com amb més o menys fortuna en treiem el suc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se n’ha fet molt de ressò com a ”novel.la generacional” i bé, jo dic, sí, potser anomena els bars de Barcelona, les cançons que hem sentit la gent que vam néixer els 70’s, però també en un espai i temps força llunyà en Rick no volia tornar a sentir “As time goes by” com aquí l’Èlia no pot suportar les notes del “Love will tear us apart”, com cadascú té una cançó en el record.&lt;br /&gt;No ens enganyem, els temes que tracta són universals. Per això arriba tan endins.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ho fa, a més, amb la parla ufanosa de les terres de l'Ebre. A mi, que tot i ser de BArsAlonA, tinc els orígens a la Segarra, i que al col.le parlava de poble i al poble parlava com els pixapins, m’encanta llegir mots gairebé oblidats, girs lingüístics irremplaçables, siguin més propers, com és el cas, o no, com seria amb el llibre de l’Oliver-Antònia Font, o el del Manzano. És un bonus de plaer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:verdana;font-size:180%;"&gt;MUST-READ!&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-3105196242274230334?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/3105196242274230334/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=3105196242274230334&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3105196242274230334'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3105196242274230334'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/05/primavera-estiu-etcetera.html' title='Primavera, estiu, etcètera'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Tc-kfN9YmhQ/TcAFnXu_S3I/AAAAAAAAAXs/XHNFevRtMgE/s72-c/primavera%252Cestiu.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-1546349963706034666</id><published>2011-06-03T10:10:00.001+02:00</published><updated>2011-06-03T10:10:01.005+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Què ens està passant??&lt;br /&gt;Vull dir, òsties, jo llegeixo traduccions, tra-duc-cions, dona’m russus, japonesos, angloxaxons…. i de gent morta, molt morta o gairebé… Dickens, Tolstois, Shakespeare, Wharton, Vian, Joyce, Kundera, Wolf, Kerouak, Mandsfield, …&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llavors… què???&lt;br /&gt;Necessito alguna cosa lleugera, i antiga, i lluny - lluny - lluny.&lt;br /&gt;Xq porto uns dies fluixeta, i deu ser culpa de la meva llicenciatura cum laude en bleda, i de que la &lt;strong&gt;Rojals&lt;/strong&gt; m’ha trasbalsat.&lt;br /&gt;Reconeixem-ho. &lt;span style="font-size:180%;"&gt;El que és, és.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;Repasso els pendents de la prestatgeria: &lt;em&gt;Historia de Genji&lt;/em&gt;… uff.. massa totxo pel metru, &lt;em&gt;Proust&lt;/em&gt;… no no ara no és el moment, &lt;em&gt;Bolaños &lt;/em&gt;diversos… massa aprop, i ha de ser una traducció, filtres, vull filtres, &lt;em&gt;Retrato del artista adolescente&lt;/em&gt;… si, aniria bé, i aviat és Bloomsday, però no em veig en cor d’una cosa tan sesuda… &lt;em&gt;Claus y Lukas&lt;/em&gt;… jopeta! no tinc res diguessim ‘lleuger’???&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-1546349963706034666?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/1546349963706034666/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=1546349963706034666&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1546349963706034666'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1546349963706034666'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/06/que-ens-esta-passant-vull-dir-osties-jo.html' title=''/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-3355467133428443101</id><published>2011-05-27T22:54:00.003+02:00</published><updated>2011-05-27T22:59:04.549+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>Hay días que son una mierda&lt;br /&gt;que empiezan mal, siguen chungos&lt;br /&gt;según como engañan y parece que remontan&lt;br /&gt;pero no, son esos días en que lo mejor es no levantarte o por lo menos acostarte lo antes posible y esperar que pase y que mañana sea mejor&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llevo una temporada odiando mucho, sin motivo, a mucha gente que ni siquiera conozco&lt;br /&gt;me siento ruín y mezquina y egoista&lt;br /&gt;y no me gusta nada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No tengo ganas de ver a nadie&lt;br /&gt;ni de que me vean&lt;br /&gt;nada tiene sentido&lt;br /&gt;nada funciona&lt;br /&gt;solo este cúmulo de sentimientos horribles dentro de mi&lt;br /&gt;esos sapos y culebras que suelto por la boca y que no soporto&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mañana será otro día&lt;br /&gt;y todo pasará&lt;br /&gt;esto pasará y todo será mejor,&lt;br /&gt;verdad?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-3355467133428443101?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/3355467133428443101/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=3355467133428443101&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3355467133428443101'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3355467133428443101'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/05/hay-dias-que-son-una-mierda-que.html' title=''/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-1359332777399528519</id><published>2011-05-24T15:00:00.002+02:00</published><updated>2011-05-24T15:00:11.367+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Patrick Modiano'/><title type='text'>Vestiaire de l’enfance</title><content type='html'>Patrick Modiano&lt;br /&gt;Editorial : Gallimard&lt;br /&gt;Col.lecció : Folio 2253&lt;br /&gt;ISBN:2-07-038364-4&lt;br /&gt;Pàgines :151&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Any de publicació: 1989&lt;br /&gt;Edició: 1997&lt;br /&gt;Il.lustració de la coberta : Pierre Le-Tan&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-ziGSfKcqBZk/Tb6PFkMz64I/AAAAAAAAAXc/He9UA3R2aFI/s1600/vestiaire.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 300px; FLOAT: left; HEIGHT: 300px" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602072312275004290" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-ziGSfKcqBZk/Tb6PFkMz64I/AAAAAAAAAXc/He9UA3R2aFI/s400/vestiaire.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quand je l'ai aperçue, assise près de la grille en fer ouvragé qui sépare le café de la salle de billard, je n'ai pas tout de suite distingué les triats de son visage. Dehors, la lumière du soleil est si forte qu'en pénétrant au Rosal, vous plongez dans le noir.&lt;br /&gt;La tache claire de son sac de paille. Et ses bras nus. Son visage est sorti de l'ombre. Elle ne devait pas avoir plus de vingt ans. Elle ne me prêtait aucune attention.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Toute personne susceptible de nous donner d'autres détails sur ces sujets est priée de nous écrire&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se dice de Woody Allen que siempre hace la misma película (discrepo un poco en eso, ya que a lo largo de su extensísima filmografía hay una evolución más que evidente), y también se dice de Modiano que escribe siempre el mismo libro. Él no niega esta sensación y admite que, una vez finalizada la redacción, se da cuenta que nunca deja de revisitar un París que ya no existe, buscando respuestas a preguntas que no se formulan, escribiendo para encontrarse.&lt;br /&gt;Modiano tiene el innegable charme de los franceses, maravillosamente desnudo de esos hábitos inteletualoides y sin las ínfulas filosóficas de la mayoría de sus compatriotas &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;(soy la única persona que cree tremendamente sobrevalorada "L'élégance du hérisson?")&lt;/span&gt;. Con una prosa limpia y de frases cortas que no dejan de tener poesía, nos lleva de la mano a su universo personal, onírico, rozando la nostalgia sin caer en sentimentalismos blandengues. Sus obras son escuetas, con personajes muy parecidos, jóvenes erráticos, adultos buscándose a si mismos, todos escapando de su pasado, de un misterio anterior, perdiéndose en el laberinto del París los años 40, 60, 70...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En &lt;strong&gt;&lt;em&gt;Vestiaire de l'enfance&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; (asombrosamente traducido como "El rincón de los niños" en Alfaguara... &lt;em&gt;eing&lt;/em&gt;?) el protagonista sin embargo no habita en París, es un escritor auto-exiliado en alguna ciudad de la costa (África, España, el mediterráneo?) del que poco sabemos aparte de su vida monótona, sin pasado, sin futuro, instalado en un presente indeterminado...&lt;br /&gt;La visión inesperada de una chica francesa despierta en él recuerdos olvidados, unos rasgos familiares que le/nos transportan al París de hace 20 años, de una forma similar a cómo la memoria lo hace, discontínua, desordenada, interrumpida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Igualmente otro encuentro imprevisto, con un periodista francés que reconoce en él a un escritor medianamente famoso desaparecido hace tiempo, que dejó de escribir a raíz de un accidente envuelto en extrañas circunstancias.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así, lentamente, vamos conociendo a Jean Moreno/Jimmy Sarano, el escritor de un folletín radiofónico sobre las aventuras de Louis XVII, que en realidad copia de antiguas novelitas baratas, y también escritor de los "Appels dans la nuit", nombres, direcciones, datos extraidos de periódicos de hace 40 años, que viaja a su pasado y nos habla de imposibles amores de juventud, a la vez que reflexiona sobre la persona que era él en esa época. A través de la relación con Marie, salimos de la monotonía y la atemporalidad y la novela cambia de protagonista, de escenario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al final nunca llegamos a descubrir qué pasó, por qué dejó de escribir, nunca sabremos si la chica del cesto de paja es la niña de París.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Mais la vie ne vous réserve-t-elle pas des surprises encore plus grandes que celles qui vous attendent dans le prochain chapitre d'un roman?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En realidad Modiano otra vez se ha dedicado a exorcizar su universo interior en la búsqueda de si mismo y del tiempo perdido.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-1359332777399528519?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/1359332777399528519/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=1359332777399528519&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1359332777399528519'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1359332777399528519'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/05/vestiaire-de-lenfance.html' title='Vestiaire de l’enfance'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-ziGSfKcqBZk/Tb6PFkMz64I/AAAAAAAAAXc/He9UA3R2aFI/s72-c/vestiaire.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-9110500027565180275</id><published>2011-05-10T16:37:00.005+02:00</published><updated>2011-05-10T16:37:00.369+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joan Todó'/><title type='text'>A butxacades</title><content type='html'>Joan Todó&lt;br /&gt;Editorial : Labreu&lt;br /&gt;Col.lecció : Cicuta&lt;br /&gt;ISBN:978-84-937976-7-6&lt;br /&gt;Pàgines : 164&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Any de publicació: 2011&lt;br /&gt;Il.lustració de la coberta : Marc Torrent&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-131-ocdmH1A/TbbY3GlDzKI/AAAAAAAAAXU/KH4vXZ7Kr8A/s1600/butxacades.bmp"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 96px; FLOAT: left; HEIGHT: 138px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5599901627852246178" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-131-ocdmH1A/TbbY3GlDzKI/AAAAAAAAAXU/KH4vXZ7Kr8A/s400/butxacades.bmp" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Text de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La memòria, la carta , l'escola, la crisi, la figura de l'heroi, l'obra d'art o la joventut, entre altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que Joan Todó s'autoimposa, a priori, per construir cada un dels artefactes narratius que formen part d'aquest llibre.&lt;br /&gt;Sorprenentment, malgrat l'autonomia i la dispersió de les temàtiques suggerides, els relats compresos en A butxacades formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una personal visió de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies. Així, els contes d'aquest llibre atrapen el lector com si fossin una única narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, l'autor pela la fruita d'una joventut que s'esvaeix al mateix ritme que desapareix el món que li ha fet d'escenari, esdevenint, alhora, un homenatge a les sempre desemparades terres de l'Ebre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els llibres haurien de durar unes dues setmanes. Mínim. Em fot molt que en pocs dies les històries volin entre les mans.&lt;br /&gt;Aquesta és la sensació que em deixa "A butxacades", quan comences a trobar-t'hi, &lt;em&gt;zut, c'est fini.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;"A butxacades" és un recull de relats, algun potser seria més un conte, que en Joan Todó ja havia publicat anteriorment (des del 2007) a &lt;a href="http://www.paperdevidre.net/"&gt;Paper de vidre&lt;/a&gt;, i que ara s'han recuperat, tot retocant-los una mica. Trobo a faltar que es mencionin les dates de publicació, que ens permetrien veure l'evolució de l'escriptor en el temps (o no).&lt;br /&gt;L'estil varia força, tan com ho fan els temes que tracta i el punt de vista que pren. Allò que es manté i que transmeten tots és l'autenticitat, la sinceritat, que fa que les històries et toquin la fibra, sigui per l'emotivitat d'un primer amor, per la nostàlgia de les gresques de joventut, la desesperança a causa de la pròpia impotència davant del món, el cor encongit en front de la malaltia, l'esgarrifança per la cruesa del realisme...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com he dit tots els relats són molt diferents, les diverses temàtiques sense cap relació en principi, li permeten a Joan Todó fer múltiples exercicis d'estil de manera que mostra tots els registres de què és capaç, amb llenguatge més planer o més arcaic, amb descripcions líriques o bé descarnades. I tot això a través de la parla de les terres de l'Ebre, que esquitxa el recull amb més o menys presència. És una opció agosarada que lluny de ser elitista o impostada ens fa més propers els personatges i les històries.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Personalment entenc que el català 'central' estandarditzat de "la nostra" serveix a la política d'afermar la llengua, però lamento molt que es desdibuixin, es perdin, s'amaguin els dialectalismes, els accents, les parles, el vocabulari que fa ric l'idioma, de les terres de l'Ebre, de la franja de ponent, de la Catalunya nord, de ses illes, dels Pallars...&lt;br /&gt;En aquest escenari, s'agraeix un escriptor com Joan Todó, que no vol perdre la seva identitat, que no l'amaga ni la força. Penso que és per això que les narracions són tan vívides. Caldrà esperar a veure com més ens sorprèn.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-9110500027565180275?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/9110500027565180275/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=9110500027565180275&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/9110500027565180275'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/9110500027565180275'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/05/butxacades.html' title='A butxacades'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-131-ocdmH1A/TbbY3GlDzKI/AAAAAAAAAXU/KH4vXZ7Kr8A/s72-c/butxacades.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2860922870237865297</id><published>2011-04-30T09:00:00.000+02:00</published><updated>2011-04-30T09:06:38.885+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Avilés'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Constatación brutal del presente</title><content type='html'>&lt;div align="left"&gt;Javier Avilés&lt;br /&gt;Editorial : Libros del Silencio&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-937856-6-6&lt;br /&gt;Páginas : 176&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Año de publicación: 2011&lt;br /&gt;Imagen de la cubierta: Frederic Amat&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Y0c9sDVdNs4/TaxdeZT09-I/AAAAAAAAAXE/ZSNpt7HbcDI/s1600/Constatacion_100.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 267px; float: left; height: 400px; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5596951213686192098" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-Y0c9sDVdNs4/TaxdeZT09-I/AAAAAAAAAXE/ZSNpt7HbcDI/s400/Constatacion_100.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;«Consecuencia directa de sus audacias, de sus inéditas combinaciones infernales, surge ahora Constatación brutal del presente, novela cargada de duro sentido, literatura comparada de verdad, eléctrico ejercicio de sinrazones razonables que sería un error permitir que, por nacer enmascaradas, pasen desapercibidas.» &lt;strong&gt;Enrique Vila-Matas&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;CBDP es la primera novela (novela?) de Javiér Avilés. Para los que no le conozcan, basta con echar un vistazo a su &lt;a href="http://ellamentodeportnoy.blogspot.com/"&gt;blog&lt;/a&gt;. Tiene un conocimiento elefantiásico de literatura y también de cine. En CBDP el nivel que se ha autoexigido es alto, muy alto (por lo menos esa es mi opinión). Y bueno, yo, que no tengo idea de nada de eso voy a intentar reseñarlo... Mis disculpas de antemano.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Quien narra? El autor, nadie, yo, el otro, todos... Se ha dicho que se narra desde una conciencia múltiple. En los distintos capítulos hay distintos narradores, a veces en primera persona, a veces en tercera, a veces se mezclan entre ellos, a veces es el autor el que asoma y dialoga consigo mismo. En cualquier caso no es un narrador convencional sino múltiple, y de hecho lo de "narrar" es relativo puesto que Javier Avilés lo que quiere explicar (entre otras cosas) es la imposibilidad de narrar, ya que todo está escrito y porque que el fin es inminente y a nadie le interesa lo que otro alguien pueda pensar sobre nada y porque que el fin ya fue y no hay lectores para leer a nadie.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El título es contundente y también una declaración de intenciones. Cuando solicité el libro en una librería (antes de su presentación), lo fueron a buscar la sección de ensayos y tuve que aclarar que era una novela... Es así, hay un ficción, una linea argumentativa, nos cuenta algo, pero no es eso sólo, sino que también es un estudio o ensayo sobre la literatura después del fin de la narración (Joyce, Svevo, Navokov, Becket....) y sobre la realidad como verdad inaprensible e intransmisible (&lt;span style="font-style: italic;"&gt;La realidad es subjetiva y egocéntrica, la ficción se convierte en realidad al escribirla&lt;/span&gt;).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No hay prólogo, tan sólo una breve presentación de Enrique Vila-Matas en la contraportada, que habla por si misma (y también su recomendación desde la columna que publicó en El País, post-Sant Jordi).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todo lo dicho se condensa en tres grandes partes: 1) Sigma Fake (+ Reseña) 2) Sección 9 y 3) Constatación Brutal Del Presente.&lt;br /&gt;Como ya advierte J.A. en las primeras páginas, 3) CBDP se escribió en primer lugar, es lo que se podría considerar la parte-relato más convencional (&lt;span style="font-style: italic; font-family: times new roman;"&gt;ehem&lt;/span&gt;) dentro de la Sci-Fi paranoica y post-apocalíptica, y a mi entender fue lo que generó en él la necesidad y la inquietud de escribir, de hacernos llegar su forma de ver el mundo literario, de justificar su osadía de narrar.&lt;br /&gt;Así 1)SF nos enfrenta con el tema de la realidad vs la ficción a través de un mockumentary (inexistente) y su disección con una entrevista (&lt;span style="font-style: italic;"&gt;esa parte no está escrita pero es la paradoja con la que culmina el relato&lt;/span&gt;) que lleva a los protagonistas a constatar brutalmente el presente y a partir de ahí quebrar la realidad, acabar con todo, lanzar la bomba, generar el fin.&lt;br /&gt;En 2)S9 se explora más la Sci-Fi, de hecho J.A. confisa que se releyó bastante en Apocalipsis de Stephen King y trata sobre la anulación del yo, la desaparición del individuo en una metáfora de lo que sucede con el narrador en la novela, pero también como disección del mundo de hoy, en que la sociedad vive adocenada y controlada no se sabe bien por quién o por qué.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todo esto no sigue una estructura tradicional ni en cuanto al tratamiento del narrador, como ya he dicho, pero tampoco en cuanto a la linealidad espacio-tiempo, y además está salpicado de incisos ensayísticos del autor (&lt;span style="font-style: italic; font-family: times new roman;"&gt;y los que se me habrán escapado!&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: times new roman;"&gt;)&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;El estilo es denso y con muchas imágenes impactantes (brutales) que se pueden considerar poéticas, pero que yo interpreto más como cinematográficas. Frases incompletas, cortadas, incisos recurrentes, adjetivos estribillo que se repiten, contradicciones constantes, metaliteratura en continua referencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El resultado es un texto nada dócil del que he leído muchas acepciones, lo que significa básicamente que es inclasificable. De todas ellas la que más me ha gustado es la de "literatura abstracta". Puestos a buscar analogías a mi me sugiere uno de esos dibujos imposibles de Escher en que una mano dibuja a la otra y unas escaleras que suben y bajan por un circuito cerrado dónde no es posible escapar, igual que aquí no podemos salir del presente, no existe un pasado ni un futuro, no podemos salir de la habitación, atrapados y escondidos entre polvo, cables, tuberías.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Me ha gustado, es exigente, absorbente, rara.&lt;br /&gt;Chapeau!&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2860922870237865297?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2860922870237865297/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2860922870237865297&amp;isPopup=true' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2860922870237865297'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2860922870237865297'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/04/constatacion-brutal-del-presente.html' title='Constatación brutal del presente'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-Y0c9sDVdNs4/TaxdeZT09-I/AAAAAAAAAXE/ZSNpt7HbcDI/s72-c/Constatacion_100.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-271969256834337123</id><published>2011-04-23T06:50:00.006+02:00</published><updated>2011-04-26T09:46:02.105+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sant Jordi a Blogville'/><title type='text'>Sant Jordi a Blogville</title><content type='html'>Pot resultar paradoxal però m'ha estat força difícil triar un llibre pel veí que la sort m'ha destinat.&lt;br /&gt;Segurament vaig ser massa impulsiva a l'hora d'apuntar-me al joc proposat pel veí de dalt, i com conseqüència em vaig trobar en el mal pas d'haver de "regalar" un llibre a algú que coneixia ben poc. Tot i que he revisat casa seva, tampoc això no m'ha donat massa pistes, així que bé, he pensat i rumiat i m'he escarrassat en intentar encertar amb un llibre que sigui capaç d'agradar pràcticament a tothom.&lt;br /&gt;No és tan senzill.&lt;br /&gt;A mi que em regalin un "best-seller" (en el pitjor sentit de la paraula) d'aquests de consum massiu em produeix urticària. Sóc molt filiprim, jo. Necessito que siguin coses amb criteri, i suc, i sí, reconec que sóc molt snob (segurament massa i injustificadament, però què voleu, ningú és perfecte).&lt;br /&gt;Evidentment no puc regalar alguna cosa que a mi no m'agradi rebre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot i això regalo un best-seller, un llibre que s'ha venut arreu del món, que ha llegit moltíssima gent, del qual se n'ha fet la peli, i que no és cap novetat, però que possiblement en Robertinhos no hagi llegit. Caldrà que em justifiqui, oi?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primerament és un llibre que em va encantar. De la primera a la darrera pàgina em va fer pensar, somriure, em va estimular la imaginació, va disparar la meva paranoia envers al concepte temps i espai, i va ver que un cop acabat el tornés a rellegir immediatament, i que crec que vull tornar a llegir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És un llibre curtet, sense pretensions a primer cop d'ull, res de moralismes, res de grans paraules o discursos, directe i divertit (humor negríssim d'acord, però humor) que denuncia la bogeria de la guerra, i que per tan, tot i ser del 1969 i parlar d'un episodi gairebé amagat de la IIGM, és completament vigent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A més, la manera d'estructurar el relat és novedosa, amb una no-linealitat del temps, amb una evolució esbojarrada del personatge principal, amb escenaris completament diferents a cada moment, que tot i això no dificulta gens ni mica la lectura. De fet tot a la novel.la en si és un bucle que pot començar-se per qualsevol pàgina i segueix essent coherent i brillant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sóc capaç de classificar-la en cap gènere, potser en molts: aventures? ciència-ficció? anti-bel·licista? periodisme? assaig?&lt;br /&gt;Segurament perquè no necessita etiquetar-se.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Robertinhos, espero que t'agradi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.quedelibros.com/libro/19745/Matadero-Cinco.html"&gt;MATADERO CINCO. La cruzada de los niños.&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-8SRzw6lh7r0/Ta1LV6Y3A2I/AAAAAAAAAXM/GDYghWcIs24/s1600/Matadero%2Bcinco.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 180px; DISPLAY: block; HEIGHT: 280px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597212751714255714" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-8SRzw6lh7r0/Ta1LV6Y3A2I/AAAAAAAAAXM/GDYghWcIs24/s400/Matadero%2Bcinco.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-271969256834337123?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/271969256834337123/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=271969256834337123&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/271969256834337123'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/271969256834337123'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/04/sant-jordi-blogville.html' title='Sant Jordi a Blogville'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-8SRzw6lh7r0/Ta1LV6Y3A2I/AAAAAAAAAXM/GDYghWcIs24/s72-c/Matadero%2Bcinco.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2920405804458375214</id><published>2011-04-08T11:59:00.002+02:00</published><updated>2011-04-08T11:59:00.941+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Stéphane Hessel'/><title type='text'>¡Indignaos!</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-L2Q5DCWmT2s/TZ7It44eWFI/AAAAAAAAAWU/z7e2fMMXcB0/s1600/indignaos.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 187px; DISPLAY: block; HEIGHT: 270px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593128477929658450" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-L2Q5DCWmT2s/TZ7It44eWFI/AAAAAAAAAWU/z7e2fMMXcB0/s400/indignaos.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Este panfleto de apenas 30 páginas parece que ha soliviantado la sociedad francesa. Bien, los franceses son dados a manifestarse, indignarse, revolucionarse. No se si va a ir mucho más allá que una indignación de café. &lt;br /&gt;Aquí se está hablando mucho de él pero tengo mis dudas acerca de la dimensión que pueda llegar a tomar. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He leído la edición en castellano, con el estupendo prólogo de Sampedro, casi tan extenso como el texto de Hessel. &lt;br /&gt;En cuanto a lo que explica, puedo suscribirlo todo, con la salvedad de que es un panfleto escrito por un europeo, que habla del fascismo contra el que se luchó en la IIGM y nos queda un poco más lejos a los españolitos por causas obvias. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay muchos motivos para indignarse en nuestra sociedad, la occidental, no necesariamente la española, o la catalana, &lt;em&gt;no seamos tan provincianos por favor&lt;/em&gt;. &lt;br /&gt;El escrito de Hessel explica las dificultades y los logros que su generación llevó a cabo durante el siglo XX, reconoce que entonces “los malos” eran más obvios y por lo tanto posicionarse era más claro, aunque no más sencillo. &lt;br /&gt;La herencia de sus sufrimientos y esfuerzos es una sociedad anestesiada por el consumismo capitalista, el individualismo más egoísta y la incapacidad para el compromiso. &lt;br /&gt;El temor que perspiran sus líneas es que esta comodidad y esta apatía generalizada nos haga retroceder en los logros sociales que tanto costaron. &lt;br /&gt;Llama a los jóvenes a indignarse, como paso previo a la toma de compromiso para lograr un bien común perdurable. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lamentándolo mucho pienso que por estos lares, el texto llegará a gente que ya está indignada, estimulará poco al resto y al final quedará sólo en un puñado de buenos propósitos como los del 31 de diciembre. &lt;br /&gt;Servirá para que, años a venir, se diga que alguien ya gritaba que había que hacerse algo, y que nadie lo hizo. &lt;br /&gt;Mis sensaciones... otra vez otra oportunidad perdida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;iframe title="YouTube video player" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/yFHHFYxv_yg" frameborder="0" width="480"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y entrevista en &lt;a href="http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110401/54135299826/morian-antes-los-egoistas-que-los-altruistas.html"&gt;La Contra&lt;/a&gt;.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2920405804458375214?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2920405804458375214/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2920405804458375214&amp;isPopup=true' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2920405804458375214'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2920405804458375214'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/04/indignaos.html' title='¡Indignaos!'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-L2Q5DCWmT2s/TZ7It44eWFI/AAAAAAAAAWU/z7e2fMMXcB0/s72-c/indignaos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-5816574075350438752</id><published>2011-03-24T11:06:00.001+01:00</published><updated>2011-03-24T11:06:00.675+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Truman Capote'/><title type='text'>Plegarias atendidas</title><content type='html'>Truman Capote&lt;br /&gt;Editorial : Anagrama&lt;br /&gt;Colección : Compactos / Panorama de narrativas&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-339-3115&lt;br /&gt;Páginas : 174&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Título original: Answered prayers&lt;br /&gt;Año de publicación: 1987&lt;br /&gt;Traducción: Angel Luis Hernández&lt;br /&gt;Edición: 2006&lt;br /&gt;Ilustración de la cubierta : Ángel Jové&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-cGtqWECLLiM/TWPFpbwpzFI/AAAAAAAAAVY/u6AIzlVbuYo/s1600/capote.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 247px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576518079231937618" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-cGtqWECLLiM/TWPFpbwpzFI/AAAAAAAAAVY/u6AIzlVbuYo/s400/capote.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El protagonista de la novela, ingenioso, encantador, bisexual, absolutamente amoral logró escaparse de un orfanato a los trece años, aprendió el oficio de masajista y se las ingenió para convertirse en un pícaro moderno y codearse con los ricos y los famosos, desempeñando unas veces el papel de confidente, otras el de bufón y, para los lectores de esta novela, el de divertidísimo cronista de las disparatadas vidas de la jet-set. Este libro es, en buena parte, un roman à clef y, a veces, ni siquiera necesita claves, pues por sus páginas desfilan junto a retratos tenuemente disfrazados de escritores como Tennessee Williams, actrices como Greta Garbo, millonarios como Niarchos personajes reales, como las inefables Mrs. Mathau y Mrs. Cooper, cuyos diálogos sobre la vida y costumbres (preferentemente sexuales) de otros miembros de la alta sociedad están reproducidos con cruel fidelidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Truman Capote (1924-1984) es uno de los mejores escritores norteamericanos del siglo XX. En Anagrama se ha publicado la Biblioteca Truman Capote compuesta por los siguientes títulos: &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Otras voces, otros ámbitos, Un árbol de noche, Desayuno en Tiffany's, A sangre fría, Música para camaleones, Plegarias atendidas, El arpa de hierba, Retratos, Los perros ladran, Cuentos completos &lt;/span&gt;y &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Crucero de verano.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;"Answered prayers cause more tears than those that remain unanswered" &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;En esta cita no literal de unos versos de Santa Teresa de Jesús, se cimenta el libro y paradójicamente su desarrollo y no-creación.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;Me cuesta comentarlo, supongo que es debido a su categoría de inacabado. Me he quedado como si a la media hora de la película se va la luz (sí, sólo media hora).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En 1966 Capote firmó un contrato comprometiéndose a entregar &lt;em&gt;Plegarias atendidas&lt;/em&gt; en el 68, plazo que se pospuso al 73, al 74, 77, 80, 81... y finalmente nunca se concretó.&lt;br /&gt;A modo de prólogo, Anagrama incluye la nota del editor norteamericano que arroja luz sobre la redacción (o no) de esta obra. &lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Si bien Capote ya tenía reconocimento como escritor en los círculos literarios, fue en 1966, con la publicación de &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;A sangre fría&lt;/span&gt; que casi inmediatamente se convirtió en best seller, cuando fue catapultado a la fama y el éxito. Tras más de 5 años de arduo trabajo de investigación se permitió disfrutar del momento y ser una estrella, en su fuero interno se sentía completamente merecedor de ello.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se le recordará sin duda por &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;A sangre fría&lt;/span&gt; y &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Desayuno en Tiffany's&lt;/span&gt;, sin embargo él siempre intentó que &lt;em&gt;Plegarias atendidas&lt;/em&gt; fuera su magnum opus. Hay indicios que señalan que trabajaba en ella desde finales de los años 50 y que al final de su vida se convirtió en su fantasma personal, en su obsesión enfermiza.&lt;br /&gt;Debido a los eternos retrasos en la entrega de este material, empezaron los rumores sobre la inexistencia del libro, habladurías que daban a entender que Capote había dejado de escribir, que su genio se había agotado. Para acallar estas voces, y en contra de la opinión de su editor, se publicaron entre 1975 y 1976 cuatro capítulos en Esquire, los tres que componen &lt;em&gt;Plegarias atendidas &lt;/em&gt;y "Mojave", que finalmente se incluyó en &lt;em&gt;Música para camaleones&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Con &lt;em&gt;Plegarias atendidas&lt;/em&gt; Capote prometía una réplica a &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;À la recherche du temps&lt;/span&gt; &lt;em&gt;perdu&lt;/em&gt; de Proust, un nuevo estilo de escribir, un método único de capturar la realidad, fruto de la crisis creativa que le había obligado a replantearse todo lo que había escrito hasta entonces.&lt;br /&gt;La reacción fue instantánea aunque seguramente no la que se esperaba Capote, por lo menos en lo que se refiere a su magnitud y repercusiones.&lt;br /&gt;Las revelaciones que subyacen (o que directamente se transcriben) no dejaron indiferente a nadie del todo New York de la época, y Capote fue fulminantemente borrado de esa acomodada sociedad de lujo y fiestas, arrojado al ostracismo y a la autodestrucción.&lt;br /&gt;Es difícil hoy en día, tan habituados como estamos a la exhibición impúdica de las miserias personales, entender la furia y el escándalo que se creó, pero no hay que olvidar que esos años eran otros, prácticamente no quedó nadie sin citar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se ha especulado ampliamente qué pasó por su mente para llevarle a escribir algo así, qué pasó después del escándalo y qué pasó finalmente con &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Plegarias atendidas&lt;/span&gt;. El libro se convirtió en un mito que existe según la capacidad que cada uno tenga de creer en él. Muchos creen que simplemente, abrumado por las consecuencias, dejó de trabajar en él. Algunos recuerdan haber visto a Capote con el manuscrito, de gran magnitud. Hay quien opina que terminó el libro pero que al final él mismo se encargó de destruirlo por completo. También hay gente, de los más próximos a Capote, que aseguran que está en alguna caja de seguridad en alguna parte. En cualquier caso, de momento, no tenemos nada más que estos tres capítulos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tres capítulos de una obra que pretendía romper con la escritura que había llevado a cabo hasta entonces, ya que la sentía como no plenamente realizada, una obra en que el contenido fuera importante pero no tanto como la forma, dónde pudiera concentrar todos sus habilidades y facultades como reportero, crítico, novelista, poeta... La forma y el contenido debían ir ligados, esto le obsesionaba hasta hacerle caer en un círculo del que no lograba salir.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Si bien Capote intentaba lograr la máxima perfección en cuanto a literatura, después de la publicación de Esquire, &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Plegarias atendidas&lt;/span&gt; quedó retratado para siempre como una columna de cotilleos sociales. Una lástima.&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-5816574075350438752?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/5816574075350438752/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=5816574075350438752&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5816574075350438752'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5816574075350438752'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/03/plegarias-atendidas.html' title='Plegarias atendidas'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-cGtqWECLLiM/TWPFpbwpzFI/AAAAAAAAAVY/u6AIzlVbuYo/s72-c/capote.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-1133517938484028201</id><published>2011-03-14T16:36:00.004+01:00</published><updated>2011-03-14T16:44:38.262+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Avilés'/><title type='text'>CBDP</title><content type='html'>Con la estupenda reseña de Marc García en &lt;a href="http://www.revistadeletras.net/javier-aviles-constatacion-brutal-del-presente-es-fruto-de-una-contradiccion-no-se-puede-narrar-pero-se-narra/"&gt;Revista de Letras &lt;/a&gt;fresca en la cabeza, y después de la presentación en Laie, en la que el tímido autor se intentaba escudar entre Gonzalo Canedo y Jorge Carrión, dónde se hacia patente que no es éste un libro fácil ni convencional sinó completamente sui generis, que demanda esfuerzo al lector y que se sustenta más en las ideas y el lenguaje que en la narración, no puedo por menos que tener miedo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al fin y al cabo, el mismo Portnoy me avisa...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-jpXnxajIt4o/TX43X8094vI/AAAAAAAAAV8/cwFXdE0-gUw/s1600/CBDP.JPG"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 283px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583961472590799602" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-jpXnxajIt4o/TX43X8094vI/AAAAAAAAAV8/cwFXdE0-gUw/s400/CBDP.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-1133517938484028201?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/1133517938484028201/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=1133517938484028201&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1133517938484028201'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/1133517938484028201'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/03/cbdp.html' title='CBDP'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-jpXnxajIt4o/TX43X8094vI/AAAAAAAAAV8/cwFXdE0-gUw/s72-c/CBDP.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2988181957613355586</id><published>2011-02-23T07:50:00.002+01:00</published><updated>2011-02-23T07:50:00.528+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Giani Stuparich'/><title type='text'>L'illa</title><content type='html'>Giani Stuparich&lt;br /&gt;Editorial : Minúscula&lt;br /&gt;Col.lecció : Microclimes, 1&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-95587-60-2&lt;br /&gt;Pàgines : 112&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Títol original: L'isola&lt;br /&gt;Any de publicació: 1942&lt;br /&gt;Traducció: Anna Casassas Figueras&lt;br /&gt;Edició: 2010&lt;br /&gt;Fotografia de la coberta : Gordana Sermek&lt;br /&gt;Presentació d'Elvio Guagnini&lt;br /&gt;Postfaci de Claudio Magris&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TUkpo1DZAbI/AAAAAAAAAUs/6v7GVVXZem0/s1600/illa%2Bstuparich.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 150px; FLOAT: left; HEIGHT: 265px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569028195633136050" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TUkpo1DZAbI/AAAAAAAAAUs/6v7GVVXZem0/s400/illa%2Bstuparich.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Texte de la contraportada &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa l'estiu i que l'acompanyi, potser per última vegada, a l'illa adriàtica en què va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per a tots dos. Un d'ells descobrirà el que significa deixar descendència; l'altre afrontarà el sentit de la pèrdua. L'estil elegant i contingut d'aquesta narració, publicada per primer cop el 1942, la converteix en opinió de molts en l'obra mestra de Giani Stuparich. L'illa és, en paraules de Claudio Magris, «un relat magnífic de vida i de mort, no conjurada sinó mirada sense pietat cara a cara».&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Giani Stuparich (Trieste 1891-Roma 1961), de mare triestina d'origen jueu i pare istrià, va néixer en el que llavors era el gran port de l'imperi dels Habsburg, fèrtil nus de cultures. Autor de novel•les, assajos i textos autobiogràfics, pertany amb Italo Svevo, Umberto Saba i Scipio Slater a la destacada família dels escriptors triestins. Va estudiar entre Praga i Florència, i en aquesta última ciutat va col•laborar en la revista La Voce. Durant la Primera Guerra Mundial es va allistar com a voluntari a l’exèrcit italià amb el seu germà Carlo, també escriptor. Del 1921 al 1941 va treballar com a professor. Acusat de pertànyer a la resistència, el 1945 les SS el van internar, amb la seva mare i la seva dona, la poeta Elody Oblath, al camp de concentració de San Sabba. Després de la Segona Guerra Mundial va reprendre l'activitat literària i periodística i va treballar amb publicacions com La Stampa i Il Tempo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest relat curt, menys que una novel.la, més que un conte, és considerada l'obra mestra d'en Giani Stuparich.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ple de poesia, sensibilitat, amb una capacitat especial per transportar el lector a un altre espai i una altra temporalitat, Stuparich ens enfronta amb la mort.&lt;br /&gt;No són ni cent pàgines, atapeïdes de estiu a l'illa d'Istria, a la primera meitat del segle XX, amb la llum i la força del Mediterrani, amb els paisatges resplendents del migdia. Un fill i un pare, passen junts pocs dies, acomiadant-se sense voler fer-ho. L’un de l’altre, dels records, de la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qualsevol que hagi viscut la desaparició d'algú proper per una malaltia fatal, que hagi estat testimoni de la lluita inútil, de la desesperació interna, no pot menys que sentir-se conmogut quan l'autor retrata el fill, i ens retrata a tots, en els pensaments més íntims i vergonyosos; no pot deixar d’apretar les dents en veure davant seu el pare, estoic i heròic fins i tot en la derrota, alçar el cap i plantar cara al destí amb enteresa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot el que pugui dir ha estat dit millor per molta gent, per exemple &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/narrativa/factor/Stuparich/elpepuculbab/20080503elpbabnar_11/Tes"&gt;Enrique Vila-Matas&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest llibret, a part de fer-me saltar les llàgrimes de tant en tant, m'ha servit per descobrir Stuparich, i de la seva mà, Scipio Slataper, Carlo Michelstaedler, Claudio Magris, i el que s'ha donat en conèixer com a literatura triestina... El Trieste de Rilke convidat pels Thurn und Taxis (oh! Tristero!!), el del vent de Stendhal, el que va acollir Joyce i l'Svevo que va inspirar el Leopold Bloom...&lt;br /&gt;No puc evitar pensar en l'entrevista amb António Lobo Antunes aquesta setmana amb l'EM, i en com s'exclamava davant la falta d'escriptors com en èpoques passades hi havia hagut, tots els russos, anglesos, francesos, etc. de principis del segle XIX… Temps a venir, qui serà recordat del segle XX? Aquella colla prometedora de Trieste d’abans de la IGM va veure’s escapçada brutalment i encara el que en va quedar resta molt desconegut.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Suposo que senzillament el món canvia en tot i per tot. Es viu diferent i per tant, es llegeix diferent i s’escriu diferent. Els conceptes varien, ja no s’enten la pintura com en temps de Leonardo, o de Velázquez, ni es fa música com Bach o Mozart,  també la gent de lletres canvia i no es pot tornar enrere.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2988181957613355586?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2988181957613355586/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2988181957613355586&amp;isPopup=true' title='7 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2988181957613355586'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2988181957613355586'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/02/lilla.html' title='L&apos;illa'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TUkpo1DZAbI/AAAAAAAAAUs/6v7GVVXZem0/s72-c/illa%2Bstuparich.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-12324580878385228</id><published>2011-02-11T10:54:00.000+01:00</published><updated>2011-02-11T10:54:00.890+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ian McEwan'/><title type='text'>Dissabte</title><content type='html'>Ian McEwan&lt;br /&gt;Editorial : Empúries&lt;br /&gt;Col.lecció : La butxaca&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-9686-303-3&lt;br /&gt;Pàgines : 368&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Títol original: Saturday&lt;br /&gt;Any de publicació: 2005&lt;br /&gt;Traducció: Dolors Udina&lt;br /&gt;Edició: 2007&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TUyGG-7rL_I/AAAAAAAAAVA/bjQ44enMjoM/s1600/dissabte35017.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 204px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TUyGG-7rL_I/AAAAAAAAAVA/bjQ44enMjoM/s400/dissabte35017.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5569974293681090546" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Texte de la contraportada &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;Henry Perowne és un home feliç. Té quaranta-set anys, és un neurocirurgià reconegut i està casat amb la Rosalind, una advocada d'èxit. S'estimen, i també estimen els seus dos fills, un músic amb un futur brillant i una poeta jove. El dissabte 15 de febrer de 2003, dia de les grans manifestacions contra la guerra de l'Iraq, Henry es desperta intranquil, abans que es faci de dia, i casualment és testimoni d'un accident d'avió.&lt;br /&gt;La seva angoixa, que no s'adorm amb els seus hàbits quotidians, minarà lentament però segura la placidesa de la seva vida, trencant l'harmonia de casa seva i el quadre de la seva felicitat aparentment indestructible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Magistralment escrita i amb un pols narratiu contingut i excepcional, Dissabte és una obra mestra de la literatura contemporània.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ian McEwan (Aldershot, Anglaterra, 1948) és un dels escriptors més destacats del panorama literari en llengua anglesa. Ha publicat dos reculls de contes i vuit novel·les, entre les quals hi ha Gossos negres (Edicions 62, 1993). També és autor de llibres infantils i guions cinematogràfics. La seva obra ha obtingut un ampli reconeixement de la crítica i ha estat premiada diverses vegades. Empúries li ha publicat Amsterdam (1990), guanyadora del Premi Booker del 1998, Expiació (2002) i Dissabte, publicada també a labutxaca el juny del 2007 amb gran èxit de vendes.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És increïble com una novel•la, una bona novel•la, ben construïda, perfectament estructurada, amb personatges meticulosament treballats i definits, amb un desenvolupament que et va fent girar pàgines sense adonar-te'n, amb un vocabulari precís, amb infinites referències a música, literatura, política actual, amb divagacions filosòfiques interessants... etc. pot deixar-te tan indiferent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Això m'ha passat amb 'Dissabte'.&lt;br /&gt;Vaig comprar-la ja fa temps, quan aquest autor va començar a ser conegut i admirat, gairebé popularitzat, però conservant l'etiqueta d'autor respectat, culte, lluny dels Dan Brown i similars.&lt;br /&gt;La manera d'escriure d'en McEwan és puntillosa, detallista, acurada, exacta. Crea un mecanisme de rellotgeria on totes les peces són immaculades i encaixen micronèticament. Ens passeja per 24 hores de la vida d'un neurocirurgià londinenc i ens retrata els seus pensaments, les seves angoixes (que aniran creixent a mida que passen les hores), la seva família, en el rerefons de les manifestacions contra la guerra d'Irak. &lt;br /&gt;Accelera la situació sense pressa però sense pausa, manté el suspens a l'estil de Hitchcock portant-lo al límit, i resolent-ho amb mestria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em sembla un exercici d'estil de matrícula d'honor. Com aquells quadres hiperrealistes que no pots distingir d'una fotografia.&lt;br /&gt;I la meva reacció és la mateixa. Està molt bé, molt lloable, amb mèrit extraordinari, però bé, no són el meu estil.&lt;br /&gt;Tot és tan rodó, tan ben fet, que no arriba a despertar-me empatia cap a ningú. Un cop agafat el llibre, podia llegir 20 pàgines seguides sense que es fes pesat ni avorrit, però al tancar-lo no tenia la més petita recança, cap sentiment de què passarà? cap necessitat de continuar llegint, cap compassió pels personatges.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És força estrany. Potser és fruit del meu moment personal o del fred de l'hivern o de la lluna en mercuri, ves a saber.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No podria recomanar-lo però no puc en absolut dir que no és un bon llibre. Al contrari és un gran llibre, molt bo, molt ben escrit, molt 'intel•lectual' fins i tot. No puc dir que m'hagi decebut, no sabia què esperar-ne, a part d'un bon escriptor, que és innegable que l'he trobat. El problema potser és que la vida d'aquesta gent m'ha relliscat soberanament.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-12324580878385228?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/12324580878385228/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=12324580878385228&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/12324580878385228'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/12324580878385228'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/02/dissabte.html' title='Dissabte'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TUyGG-7rL_I/AAAAAAAAAVA/bjQ44enMjoM/s72-c/dissabte35017.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-4453734177756601800</id><published>2011-01-31T18:06:00.001+01:00</published><updated>2011-01-31T18:06:00.229+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Francis Scott Fitzgerald'/><title type='text'>Oh bruixa pèl-roja!</title><content type='html'>&lt;a href="http://darklula.files.wordpress.com/2010/08/klimt-41.jpg"&gt;&lt;img class="alignleft size-medium wp-image-53" title="klimt-4" src="http://darklula.files.wordpress.com/2010/08/klimt-41.jpg?w=300" alt="" width="300" height="274" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;En Merlin va quedar callat, notant-se el cervell cansat i paralitzat de cop. Era certament un home vell, tan vell que li resultava impossible imaginar-se que un dia havia sigut jove, tan vell que l'alegria del món se li havia esmunyit entre les mans i havia passat no pas a les cares dels nens i a les amables comoditats d'una vida assossegada, sinó que li havia passat de llarg i l'havia perdut de vista. Mai més tornaria a somriure ni a abandonar-se a cap somieig quan a les tardes de primavera li arribaven a la finestra els crits dels nens que de mica en mica es transformaven en els dels seus companys d'infància convidant-lo a sortir a jugar abans que s'acabés de fer fosc el tot. Ara ja era massa vell fins i tot per tenir records.&lt;br /&gt;Aquell vespre es va asseure a taula a sopar amb la dona i el fill, que l'havien utilitzat per als seus propòsits materialistes. L'Olive va dir :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Sembles un difunt. Digues alguna cosa.&lt;br /&gt;- No, que no obri la boca -va remugar l'Arthur-. Si l'animes ens acabarà explicant algun cas que ja hem sentit mil vegades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Merlin va pujar a dalt a les nou sense fer soroll. Va tancar-se a la seva habitació i es va quedar un moment al costat de la porta tancada amb un tremolor als membres escanyolits. Ara s'adonava que tota la vida havia sigut un infeliç.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Oh bruixa pèl-roja!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però havia fet tard. Havia contrariat la providència resistint a masses temptacions. Només li quedava el cel, on només trobaria els qui, com ell, havien desaprofitat la terra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Francis Scott Fitzgerald&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Contes de l'Era del Jazz&lt;/strong&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-4453734177756601800?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/4453734177756601800/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=4453734177756601800&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4453734177756601800'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4453734177756601800'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/01/oh-bruixa-pel-roja.html' title='Oh bruixa pèl-roja!'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-4182844304709624886</id><published>2011-01-20T13:32:00.000+01:00</published><updated>2011-01-20T14:21:46.712+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Hunter S. Thompson'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Miedo y asco en Las Vegas</title><content type='html'>Hunter S. Thompson&lt;br /&gt;Editorial : Anagrama&lt;br /&gt;Colección : Compactos&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-339-6753-4&lt;br /&gt;Páginas : 207&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Título original: Fear and Loathing in Las Vegas&lt;br /&gt;Año de publicación: 1971&lt;br /&gt;Traducción: J.M. Alvarez Flórez y Angela Pérez&lt;br /&gt;Edición: 2002&lt;br /&gt;Imagen de la cubierta: Ilustración de Johnny Depp en la película dirigida por Terry Gilliam&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="imgFicha" class="imagenFicha" alt="LIBROS - MIEDO Y ASCO EN LAS VEGAS (3ª ED.) " src="http://image.casadellibro.com/l/im/4/9788433967534+.jpg" width="120" height="183" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Texto de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ésta es la obra más enloquecida de Hunter S. Thompson, figura legendaria del nuevo periodismo. Una acción delirante: así como los caballeros de la Tabla Redonda se lanzaban en pos del Santo Grial envueltos en una armadura de poder sobrenatural, Thompson entró en Las Vegas pertrechado con un arsenal verdaderamente mágico de "nefandas sustancias químicas" en su búsqueda del Sueño Americano. Sus peligrosos enfrentamientos, dopado hasta las cejas, con los empleados de casinos, camareros, policías especializados en narcóticos y demás representantes de la Mayoría Silenciosa, segregan un humor alucinado y un clima de terror muy infrecuentes. Porque ésta es la verdadera historia de un hombre que pasó una prolongada temporada en el infierno... y vivió para contarlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Una obra cáustica que marcará época y causará sensación. Los dos adjetivos que más les gustan a los escritores son 'brillante' y 'escandaloso', y Thompson hace méritos para ambos" (Tom Wolfe).&lt;br /&gt;"El más creativamente loco de los nuevos periodistas... Me entusiasma" (Kurt Vonnegut).&lt;br /&gt;"Un libro escrito con una peculiar prosa poética tan enloquecida como corrosiva, que toma el Sueño Americano allí donde lo dejó Norman Mailer, y que explora lo que Tom Wolfe se dejó en el tintero... El mejor libro sobre la década de la droga" (The New York Times).&lt;br /&gt;"Lejos de mi la idea de recomendar al lector drogas, alcohol, violencia y demencia. Pero debo confesar que, sin todo esto, yo no sería nada". (Hunter S. Thompson)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="img_fitxa_aut"&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/img/autores/1037.jpg" rel="lightbox"&gt;&lt;img border="1" alt="img/autores/1037.jpg" src="http://www.anagrama-ed.es/img/autores/1037.jpg" width="100" /&gt; &lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="text_curt"&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;Hunter S. Thompson (1937-2005) nació en Kentucky. Empezó como periodista deportivo, se consagró como una de las grandes estrellas de la célebre revista &lt;/span&gt;&lt;em style="FONT-STYLE: italic"&gt;Rolling Stone&lt;/em&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt; e inventó el llamado «periodismo gonzo», en el que el autor se convierte en protagonista y catalizador de la acción. En Anagrama se han publicado sus obras más célebres y desmadradas, &lt;/span&gt;&lt;em style="FONT-STYLE: italic"&gt;Miedo y asco en Las Vegas&lt;/em&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt; y &lt;/span&gt;&lt;em style="FONT-STYLE: italic"&gt;Los Ángeles del Infierno&lt;/em&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;. &lt;/span&gt;&lt;em style="FONT-STYLE: italic"&gt;Una extraña y terrible saga&lt;/em&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;, así como los reportajes reunidos en&lt;/span&gt;&lt;em style="FONT-STYLE: italic"&gt; La gran caza del tiburón&lt;/em&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;. Empezó su única novela, &lt;/span&gt;&lt;em style="FONT-STYLE: italic"&gt;El diario del ron&lt;/em&gt;&lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;, en 1959, pero no fue publicada hasta 1998. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;.-.-.-.-.-.-. .-.-.-.-.-.-. .-.-.-.-.-.-.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este libro no es una novela, no debería leerse como tal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Miedo y asco en Las Vegas&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; es un primer ejercicio fallido de periodismo Gonzo, pero sobretodo es un texto divertidísimo, que nos lleva a ritmo vertiginoso por una desquiciada Las Vegas de los primeros años 70, desde una perspectiva insuflada de alcohol y ácido, violencia y disquisiciones filosóficas.&lt;br /&gt;Un reportaje brillante, vitriólico, desatado, imprescindible.&lt;br /&gt;Un viaje al fondo del sueño americano.&lt;br /&gt;Han pasado ya 40 años de aquello y muchas cosas han cambiado, lamentablemente no para mejor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hunter S. Thompson se vanagloriaba de ser inclasificable y no fue una persona fácil en absoluto, al menos esa es la impresión que me queda. Obviamente eso no significa que no sea interesante e irresistible.&lt;br /&gt;Escribió algunas novelas al principio de su carrera pero finalmente su producción literaria más relevante y por la que se hizo famoso (en las dos acepciones que tiene la palabra inglesa: famous &amp;amp; notorious) fueron los reportajes periodísticos, sobretodo para Rolling Stone. Cubrió principalmente eventos deportivos y más de 10 campañas políticas presidenciales, convirtiendo a Nixon en su némesis personal.&lt;br /&gt;A pesar de ello, creía que la objetividad no era una meta a perseguir, su estilo se basaba en la idea de William Faulkner de que "fiction is often the best fact", y a partir de ahí desarrolló un estilo que hoy sería llamado políticamente incorrecto.&lt;br /&gt;El periodismo Gonzo, del cual se le proclamó como padre, se basa en eso, en redactar desde la primera persona, subjetivamente, haciendo incapié en opiniones, sentimientos y vivencias del redactor, mezclándose en la historia, actuando como catalizador de los hechos si es preciso. Según sus propias palabras: "You can't be objective about Nixon".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Fear and loathing in Las Vegas&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt; se empezó a escribir para Sports Illustrated, era un reportaje sobre la carrera de motocicletas y todo terrenos 'Mint 400' que se celebró en 1971 en el desierto de Las Vegas. Allí acudió Thompson, cargado de 'nefandas sustáncias químicas', acompañado de su abogado, y dispuestos ambos a perseguir el Sueño Americano.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sports Illustrated descartó rápidamente el texto incoherente, alucinado y extravagante que Thompson les envió, tarde y sin reescribir apenas.&lt;br /&gt;Cuando más tarde, ese mismo año, Rolling Stone le pidió que cubriera una Convención Nacional sobre narcóticos de Fiscales de Distrito, en esa misma ciudad, no dudó en retomarlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El texto final enlaza ambos eventos y no distingue apenas un espacio temporal entre ambos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fue publicado en dos partes en 1972 y lanzó a Thompson al reconocimiento por parte de crítica y público, sobretodo en Estados Unidos, aunque nunca dejó de ser 'de culto'.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como ya he dicho es mordaz, descarado, heredero de la generación Beat, influencia para autores del estilo de Palahniuk o Welsh, incluso Tarantino. El monólogo interior de Joyce completamente pasado de vueltas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Genial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="640" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Zm7r491n-8o?fs=1&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Zm7r491n-8o?fs=1&amp;amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-4182844304709624886?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/4182844304709624886/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=4182844304709624886&amp;isPopup=true' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4182844304709624886'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/4182844304709624886'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/01/miedo-y-asco-en-las-vegas.html' title='Miedo y asco en Las Vegas'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-8177079108965158033</id><published>2011-01-04T10:23:00.008+01:00</published><updated>2011-10-03T09:26:04.972+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Miedo y asco en Las Vegas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='extractos'/><title type='text'>Miedo y asco en Las Vegas - Un viaje salvaje al corazón del Sueño Americano</title><content type='html'>Pero, ¿&lt;em&gt;qué era&lt;/em&gt; el reportaje? Nadie se había molestado en decirlo. Así que tendríamos que montárnoslo nosotros mismos. Libre Empresa. El Sueño Americano. &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Horatio_Alger"&gt;Horatio Alger &lt;/a&gt;se vuelve loco a causa de las drogas en Las Vegas: Hazlo &lt;em&gt;ya&lt;/em&gt;: puro &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Periodismo_gonzo"&gt;periodismo Gonzo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estaba también el factor sociopsíquico. De vez en cuando, si la vida se complica y las comadrejas empiezan a acercarse, la única cura posible es atiborrarse de nefandas sustancias químicas y conducir como un cabrón de Hollywood a Las Vegas. &lt;em&gt;Relajarse&lt;/em&gt;, como si dijéramos, en el claustro del sol del desierto. Simplemente bajar la capota y fijarla, untarse la cara con crema bronceadora y correr con la música a todo volumen y por lo menos una pinta de éter.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(...)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;San Francisco a mitad de los sesenta fueron una época y un lugar muy especiales para quienes los vivieron. Quizá &lt;em&gt;significase algo&lt;/em&gt;, quizá no, a la larga... pero ninguna explicación, ninguna combinación de palabras o música o recuerdos puede rozar esa sensación de saber que tú estabas allí y vivo en aquel rincón del tiempo y del mundo. Significase lo que significase...&lt;br /&gt;La historia es algo difícil de conocer, debido a todos esos cuentos pagados, pero aun sin estar seguro de la "Historia" parece muy razonable pensar que de vez en cuando la energía de toda una generación se lanza al frente en un largo y magnífico fogonazo, por razones que no entiende nadie, en realidad, en el momento... y que nunca explican, retrospectivamente lo que de verdad sucedió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(...)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Habría que resolverlo. Porque había una razón, más o menos, para quedarse. Aquello era traidor, estúpido y demencial en todos los sentidos... pero no había modo de eludir el hedor a ironía retorcida que planeaba en la idea de un periodista gonzo, atrapado en un episodio de drogadicción potencialmente irreversible, invitado a informar sobre la Conferencia Nacional de Fiscales de Distrito sobre Narcóticos y Drogas Peligrosas.&lt;br /&gt;Tenía también cierto atractivo la idea de dejar un pufo salvaje en un hotel de Las Vegas y luego (en vez de convertirme en un fugitivo condenado que huye por la autopista camino de Los Angeles) cruzar simplemente la ciudad, cambiar el descapotable Chevrolet rojo por un Cadillac blanco e inscribirme en otro hotel de Las Vegas, con credenciales de prensa, para mezclarme con un millar de polis de alta categoría de toda Norteamérica, y ver cómo se arengaban mutuamente sobre el Problema de la Droga.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-8177079108965158033?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/8177079108965158033/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=8177079108965158033&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8177079108965158033'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8177079108965158033'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2011/01/miedo-y-asco-en-las-vegas-un-viaje.html' title='Miedo y asco en Las Vegas - Un viaje salvaje al corazón del Sueño Americano'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-891975735043478227</id><published>2010-12-31T08:49:00.001+01:00</published><updated>2010-12-31T08:49:00.180+01:00</updated><title type='text'>Happy new year</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TQtsC3Fl5fI/AAAAAAAAAUQ/lKgXGwhS2kU/s1600/mano.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; FLOAT: left; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551649762067211762" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TQtsC3Fl5fI/AAAAAAAAAUQ/lKgXGwhS2kU/s200/mano.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;Mira, no pido mucho,&lt;br /&gt;solamente tu mano, tenerla&lt;br /&gt;como un sapito que duerme así contento.&lt;br /&gt;Necesito esa puerta que me dabas&lt;br /&gt;para entrar a tu mundo, ese trocito&lt;br /&gt;de azúcar verde, de redondo alegre.&lt;br /&gt;¿No me prestás tu mano en esta noche&lt;br /&gt;de fìn de año de lechuzas roncas?&lt;br /&gt;No puedes, por razones técnicas.&lt;br /&gt;Entonces la tramo en el aire, urdiendo cada dedo,&lt;br /&gt;el durazno sedoso de la palma&lt;br /&gt;y el dorso, ese país de azules árboles.&lt;br /&gt;Así la tomo y la sostengo,&lt;br /&gt;como si de ello dependiera&lt;br /&gt;muchísimo del mundo,&lt;br /&gt;la sucesión de las cuatro estaciones,&lt;br /&gt;el canto de los gallos, el amor de los hombres. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Julio Cortázar &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-891975735043478227?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/891975735043478227/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=891975735043478227&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/891975735043478227'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/891975735043478227'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/12/happy-new-year.html' title='Happy new year'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TQtsC3Fl5fI/AAAAAAAAAUQ/lKgXGwhS2kU/s72-c/mano.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-5493372642004548372</id><published>2010-12-25T08:00:00.000+01:00</published><updated>2010-12-25T08:00:04.692+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Nadal'/><title type='text'></title><content type='html'>&lt;embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.youtube.com/v/_nD5mxkOxMk?fs=" hl="es_ES" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Adeste fideles, laeti triumphantes &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid fieles todos, alegres y triunfantes)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite, venite in Bethlehem &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid, venid a Belén)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Natum videte, regem angelorum &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Contemplad al niño, Rey de los ángeles)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus, venite adoremus &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos, venid y adoremos)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus Dominum. &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos al Señor).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;En grege relicto, humiles ad cunas,&lt;br /&gt;vocati pastores approperant.&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Ved cómo, dejando el rebaño, humildemente hacia la cuna&lt;br /&gt;rápidamente se acercan los pastores al ser llamados,)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Et nos ovanti gradum festinemus. &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Y nosotros apresurémonos con paso alegre.)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus, venite adoremus &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos, venid y adoremos)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus Dominum. &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos al Señor.)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Aeterni Parentis splendorem aeternum, &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(El esplendor eterno del Padre Eterno)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Velatum sub carne videbimus &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Lo veremos oculto bajo la carne)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Deum Infantem, pannis involutum. &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Al Dios Niño envuelto en pañales)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus, venite adoremus &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos, venid y adoremos)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus Dominum. &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos al Señor.)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Pro nobis egenum et foeno cubantem, &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Por nosotros pobre y acostado en la paja)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Piis foveamus amplexibus: &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Démosle calor con nuestros cariñosos abrazos)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Sic nos amantem quis non redamaret? &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(A quien así nos ama ¿quién no le amará?)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus, venite adoremus &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos, venid y adoremos)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;Venite adoremus Dominum. &lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Venid y adoremos al Señor.) &lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TPddNlf-LpI/AAAAAAAAATw/JyrKLIgp9Lc/s1600/adeste_fidelis.JPG"&gt;&lt;img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 257px; display: block; height: 400px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546003954115948178" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TPddNlf-LpI/AAAAAAAAATw/JyrKLIgp9Lc/s400/adeste_fidelis.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-5493372642004548372?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/5493372642004548372/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=5493372642004548372&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5493372642004548372'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/5493372642004548372'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/12/adeste-fideles-laeti-triumphantes-venid.html' title=''/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TPddNlf-LpI/AAAAAAAAATw/JyrKLIgp9Lc/s72-c/adeste_fidelis.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-458438818633782554</id><published>2010-12-24T13:20:00.000+01:00</published><updated>2010-12-24T13:22:32.227+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Mark Twain'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Les aventures d'en Huckleberry Finn</title><content type='html'>&lt;div&gt;Autor: Mark Twain&lt;br /&gt;Editorial: La Magrana&lt;br /&gt;Col.lecció: Les ales esteses&lt;br /&gt;Número: 293&lt;br /&gt;ISBN: 9788482641409&lt;br /&gt;Pàgines: 367&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Títol Original: Adventures of Huckleberry Finn&lt;br /&gt;Génere: Novela&lt;br /&gt;Traducció: Joan Fontcuberta&lt;br /&gt;Disseny de coberta: The Art Archive/Yale University New Haven&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TO6YBra7uQI/AAAAAAAAATo/H-kv5YudiRM/s1600/huckleberry-finn.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 200px; float: left; height: 299px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543535345942640898" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TO6YBra7uQI/AAAAAAAAATo/H-kv5YudiRM/s400/huckleberry-finn.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Texte de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Vam dir que no hi havia llar millor que un rai, ben mirat. Altres llocs semblen asfixiants i sufocants, però un rai no. Et sents fantàsticament lliure, tranquil i còmode en un rai."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Publicada el 1885, Les aventures d'en Huckleberry Finn és la novel•la més característica del cicle d'obres del Mississipi escrites per Mark Twain i una de les obres fundadores de la gran literatura nord-americana. En Huck, el millor amic d'en Tom Sawyer, emprèn un llarg viatge riu avall en companyia del negre Jim. L'un fuig del seu pare, borratxo i violent.&lt;br /&gt;L'altre fuig de la casa on ha estat esclau. De rerefons, el racisme de la societat nord-americana i la recerca de la llibertat. Un bell llibre d'aventures i d'amistat escrit amb l'humor i la humanitat de Mark Twain. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;«Tota la literatura nord-americana moderna ve de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre.» &lt;em&gt;Ernest Hemingway&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;Tanco aquest llibre abans de Nadal amb un somriure a la cara i el dubte  de què llegir ara, perquè no pensava pas anar tan de pressa ni  passar-m'ho tan bé. He fruït com quan tenia onze anys i llegia "Los  cinco", sobretot en el darrer terç de l'obra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al llarg de les més  de 300 pàgines, en Huck ens detalla les seves aventures pel Mississipí i  els pobles que hi creixen a la riba, desitjant només poder ser ell,  sense molestar ningú, fugint d'aquells que intenten 'domesticar-lo' o  aprofitar-se'n. Buscant la llibertat.&lt;br /&gt;En Huck intenta entendre el món  que l'envolta alhora que accepta que ell no hi encaixa amb una  innocència entranyable, encarant el seu destí i lluitant per fer feliços  els qui estima. I en aquestes divagacions ens regala, amb tota la  humilitat possible, grans sentències i soliloquis filosòfics sobre la  personalitat humana, sobre el bé i el mal, sobre l'esclavatge, la  reialesa, la covardia, el sentit de l'aventura, els principis morals...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En  aquest 2010 que ara deixarem enrere, s'ha complert el centenari de la  mort d'en Mark Twain, autor celebrat que va tenir una vida tan  apassionant com en Huckleberry Finn o en Tom Sawyer, els seus  personatges més populars avui en dia, coneguts més per les pel·lícules  que se n'han fet, destinades a un públic infantil.&lt;br /&gt;Més que per nens,  jo recomanaria aquest llibre a nois i noies pre adolescents, que puguin  gaudir de les dissertacions d'en Huck i els altres, que tinguin un  bagatge que els permeti copsar les referències que hi ha, que puguin  identificar-se amb els escassos 14 anys del Huck o el Tom.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Crec  que va ser en Víctor Amela qui, en un programa de l'EM va comentar  aquesta novel.la, per tots els que encara conservin l'esperit rebel dins  seu, i va comparar les personalitats d'en Tom i en Huck.&lt;br /&gt;En Tom és  agosarat, aventurer, segur de si mateix, líder natural i carismàtic, que  gaudeix planificant i vivint mil i una peripècies, com els herois dels  llibres que ha llegit i llegeix i li omplen la imaginació, que desitja  després tornar a casa i explicar-ho tot, fer el fatxenda, i que acabarà  sent un membre més, si bé destacat i admirat, de la societat.&lt;br /&gt;En Huck  per contra, només vol sobreviure, i es troba embolicat en terribles  escenaris dels que el seu enginy l'haurà d'ajudar a sortir-ne, sempre  serà un 'outsider' perquè la resta del món no pot estar-se'n d'intentar  dominar-lo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;"... ja no hi ha res més per escriure,  i n'estic content d'allò més, perquè, si hagués sabut les penes i  treballs que costa fer un llibre, no ho hauria provat, i no ho tornaré a  provar mai més. Però em temo que hauré de sortir disparat cap a  territori indi abans abans que els altres, perquè la tia Sally em vol  adoptar i em vol civilitzar, i això jo no ho puc suportar. Ja he passat  per aquest tràngol abans."&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-458438818633782554?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/458438818633782554/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=458438818633782554&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/458438818633782554'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/458438818633782554'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/12/les-aventures-den-huckleberry-finn.html' title='Les aventures d&apos;en Huckleberry Finn'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TO6YBra7uQI/AAAAAAAAATo/H-kv5YudiRM/s72-c/huckleberry-finn.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-8343057430283241531</id><published>2010-11-27T16:00:00.000+01:00</published><updated>2010-11-27T16:00:02.466+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Guiño'/><title type='text'>Avís per navegants...</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TO6WZ9wXVVI/AAAAAAAAATg/7M3J_E2oPM4/s1600/huckelberry.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 296px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543533564157973842" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TO6WZ9wXVVI/AAAAAAAAATg/7M3J_E2oPM4/s400/huckelberry.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-8343057430283241531?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/8343057430283241531/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=8343057430283241531&amp;isPopup=true' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8343057430283241531'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/8343057430283241531'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/11/avis-per-navegants.html' title='Avís per navegants...'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TO6WZ9wXVVI/AAAAAAAAATg/7M3J_E2oPM4/s72-c/huckelberry.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-2520270346231995104</id><published>2010-11-22T16:57:00.000+01:00</published><updated>2010-11-23T09:40:27.842+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Pérez Andújar'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><title type='text'>Todo lo que se llevó el diablo</title><content type='html'>Javier Pérez Andújar&lt;br /&gt;Editorial : Tusquets&lt;br /&gt;Colección: Andanzas&lt;br /&gt;Número: 735&lt;br /&gt;ISBN:978-84-8383-273-8&lt;br /&gt;Páginas: 304&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Género : Novela&lt;br /&gt;Ilustración de la Cubierta : Equipo femenino de tiro de la Universidad de Missouri (1934)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMktDQZVuQI/AAAAAAAAASw/VdUs8y1lUbw/s1600/JPA.png"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; FLOAT: left; HEIGHT: 225px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533003151165470978" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMktDQZVuQI/AAAAAAAAASw/VdUs8y1lUbw/s400/JPA.png" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Texto de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Madrid 1935. Con el entusiasmo de llevar la cultura a los pueblos más apartados, tres jóvenes maestros, un hombre y dos mujeres, se inscriben en las Misiones Pedagógicas. Salen en un camión cargado de libros dispuestos a montar en una aldea una biblioteca escolar, proyectar cine, hacer títeres y mostrar reproducciones de las grandes obras de la pintura. En el camino de este grupo se cruzará un adolescente descendiente de loberos, que viaja solitario en busca del único familiar que le queda, un tío suyo al que algunos han vuelto a ver por la zona a donde se dirigen los maestros. A lo largo de su peregrinaje, el chico irá encontrándose con ermitaños, pistoleros, aparecidos del más allá, compañías de variedades con mentalistas y pedómanos, lingüistas que han salido al camino para realizar trabajos de campo y estudiantes que recopilan relatos orales... El idealismo de los maestros se dará de bruces con una tierra brutal, y la violencia terminará por estallar con la aparición fatal de personajes inesperados. Y en medio de este torbellino, la novela vuelve a dar otro giro, para reaparecer entre talleres mecánicos y documentales de televisión.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;.-.-.-.-.-.-. .-.-.-.-.-.-. .-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;JPA me tiene conquistada antes de empezar así que cualquier cosa que haga o diga me resulta irresistible.&lt;br /&gt;Y este libro es él. En cada página, en cada párrafo, en cada frase.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo suelo subrayar aquellas líneas que me tocan dentro, aquellas sentencias que me abren los ojos, que me emocionan, que dicen cosas que yo no sé expresar.&lt;br /&gt;En este caso ha sido imposible… todo es subrayable, no hay página en la que no cogiera el lápiz, todo está repleto de citas espléndidas, que no llego a discernir si son propias de JPA, si son de algún otro de los personajes reales que se entrecruzan con los nacidos de la creatividad del autor, pero que no importa porque son inolvidables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El narrador, es decir JPA, nos lleva de la mano, a un ritmo vertiginoso, en lo que sería una ‘road-novel’, un viaje que cruza el tiempo y el espacio con un crisol de personajes entrañables: los maestros, cada uno con su historia, que van por los pueblos de la España pre-guerra civil para difundir la cultura a los más recónditos villorrios, el lobero que cruza la meseta en busca de su tío, el anarquista radical que sólo piensa en llevarse todo por delante, el vendedor de cómics que atraviesa Europa para perderse en las calles de Bruselas en una investigación personal y romántica, y también secundarios inolvidables que se tropiezan con ellos, ficticios o reales (Azaña, Bello, Federico García Lorca, Cossío, María Zambrano, Menéndez Pidal, Benavente, Machado…)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En unas páginas que se hacen cortas (en realidad son trescientas? Parecen sólo 50 por lo ágil de la lectura y 600 por la información que aporta) nos transporta a un tiempo en que todavía los ideales y las utopías parecían alcanzables, tal vez al instante mismo en que los románticos vieron estallar sus ilusiones por los aires, el momento en que todo era posible, cuándo los políticos y los intelectuales eran creíbles, coherentes, apasionados y apasionantes. Viéndolos, a los de ahora debería caérseles la cara de vergüenza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los diálogos sin guiones que inundan las páginas están escritos en un castellano bellísimo, con infinidad de vocablos sorprendentes, que cambia sutilmente cuando la acción se traslada del 1935 a los primeros 80, siendo así el lenguaje un elemento más empleado para describir el momento en que estamos, y por su vocabulario conocemos la época y sus personajes. Unos personajes perfectamente definidos, redondos, dibujados con sólo unos pocos trazos pero aun así imborrables, que diseccionan toda la sociedad: campesinos, curas, mendigos, fascistas, anarquistas, burgueses, políticos, filántropos, analfabetos, niños bien... sin ridiculizar a nadie pero sin ninguna concesión.&lt;br /&gt;Y todo hilvanado con su humor característico, un humor que nos permite quitar hierro a situaciones en que tal vez sea mejor no tomarnos demasiado en serio, que nos ayuda a sobrellevar el nudo en el estómago causado por la realidad que aparece tan fielmente como una película de Buñuel o del recientemente desaparecido Berlanga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un libro, como dijo Mendoza en su presentación, con múltiples capas y múltiples lecturas, novela de aventuras, casi de pistoleros, estudio psicológico de una época, análisis político pre-guerra civil, defensa de las cultura como elemento liberador de la sociedad, recopilación de curiosidades... Así que al girar la última página, no tengo más remedio que volver a empezar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-2520270346231995104?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/2520270346231995104/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=2520270346231995104&amp;isPopup=true' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2520270346231995104'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/2520270346231995104'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/11/todo-lo-que-se-llevo-el-diablo.html' title='Todo lo que se llevó el diablo'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMktDQZVuQI/AAAAAAAAASw/VdUs8y1lUbw/s72-c/JPA.png' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-3753627570284115529</id><published>2010-11-03T17:00:00.000+01:00</published><updated>2010-11-03T13:35:04.467+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='J.G.Ballard'/><title type='text'>Crash</title><content type='html'>James Graham Ballard&lt;br /&gt;Editorial : Minotauro&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-450-7007-X&lt;br /&gt;Páginas : 215&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Título original: Crash&lt;br /&gt;Año de publicación: 1973&lt;br /&gt;Traducción: Francisco Abelenda&lt;br /&gt;Edición: 2008&lt;br /&gt;Imagen de la cubierta: Leo Flores&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMao8uNzpYI/AAAAAAAAASo/iINy1uqEGqE/s1600/crash-189x300.jpg"&gt;&lt;img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 189px; FLOAT: left; HEIGHT: 300px" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5532294953422792066" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMao8uNzpYI/AAAAAAAAASo/iINy1uqEGqE/s400/crash-189x300.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Texto de la contraportada&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En Crash el accidente de coche se convierte en una metáfora sexual, en una imagen depositaria de nuestras fantasías de poder y violencia, velocidad y sexualidad. Aterrorizado y subyugado, el narrador se ve arrastrado vertiginosamente a un clímax siniestro: una perturbadora visión del futuro donde el sexo y la tecnología consuman un matrimonio de pesadilla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Violenta y aterradora, pero siempre fiel a si misma, Crash es sobretodo una novela admonitoria “una advertencia contra ese dominio de fulgores estridentes, erótico y brutal, que nos hace señas llamándonos cada vez con mayor persuasión desde las orillas del paisaje tecnológico”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;strong&gt;.-.-.-.-.-.-. .-.-.-.-.-.-. .-.-.-.-.-.-.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Después de dos años de la exposición en el CCCB y al año largo de su muerte por fin cojo Crash.&lt;br /&gt;Me deja con ganas de ver la película del 1996, con James Spader y Holly Hunter entre otros.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/vZTYkmAcsvk?fs=1&amp;amp;hl=es_ES"&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/vZTYkmAcsvk?fs=1&amp;amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se cataloga a Ballard como escritor de ciencia ficción. Es una etiqueta como otra. Personalmente, aquí, no veo la ciencia ficción por ninguna parte. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;En esta novela, comprensiblemente escandalosa en su día, Ballard explora sus sensaciones de los primeros 1970's, con la revolución sexual y el auge de las tecnologías automovilísticas como escenario, sin escatimar en pasajes casi pornográficos casi gore, arrastrando al lector a la nausea que produce lo que está describiendo. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;Igual que la mayoría de sus intuiciones, el argumento de Crash no ha dejado de ser válido sino al contrario, inquietantemente visionario: Se nos va la pinza. La tecnología nos invade cada vez más, se ha enquistado en nuestro modo de vida con la connivencia/complacencia más absoluta y somos cada vez más adictos a ella. Cada vez más como ella, sólo máquinas sin sentimientos. Todo ello envuelto en una espiral de violencia que el asombrado protagonista ve cómo le atrae más y más a pesar de que no puede entender la razón. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:georgia;"&gt;La escritura es deliberadamente confusa, caótica, muy visual y debo confesar que me cuesta entrar. Mucha acción, mucha descripción de choques y heridas y daños en automóviles y personas, que me aturden. Tengo que re-leer varias veces los párrafos (datos anatómicos, mecánicos, médicos: huesos, tableros de control, músculos, piezas de la carrocería, órganos, partes rotas, fluídos corporales...).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;El protagonista, James Ballard (guiño irónico?), después de un accidente de coche entra en una dimensión de su mente que hasta entonces desconocía, en una pseudo-secta oculta a plena vista formada por todos aquellos que han sufrido un choque. Una parte de su conciencia despierta después del golpe a un gusto por los accidentes, las cicatrices, las marcas y mutilaciones, las fantasías en los coches, con nuevos y más peligrosos choques, los daños que éstos causarían, los delirios con muertes de famosos, la reproducción milimétrica de los accidentes de Camus, de Mansfield, de Dean... Imaginar nuevas catástrofes, otras muertes, soñar con protagonizarlos, ese punto dónde se unen el placer y el dolor, el miedo y el deseo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Buceando en nuestro universo interior tenebroso, Ballard nos enfrenta a un sexo extremo y violento, descargado de cualquier emoción, dibuja la turbación de los sentimientos contradictorios que cimenta la neurosis del nuevo siglo. Afán por el riesgo sin límite, por el dolor propio o ajeno, ya que nada de nuestra vida real parece real. Así se sienten los personajes de la novela, nada les conmueve, nada les emociona. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Lo mejor sin duda, el prólogo del propio Ballard. Aconsejable leerlo al final.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-3753627570284115529?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/3753627570284115529/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=3753627570284115529&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3753627570284115529'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/3753627570284115529'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/11/crash.html' title='Crash'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMao8uNzpYI/AAAAAAAAASo/iINy1uqEGqE/s72-c/crash-189x300.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-7129898649858189427</id><published>2010-11-01T11:55:00.000+01:00</published><updated>2010-11-02T07:23:56.774+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gustavo Adolfo Bécquer'/><title type='text'>El monte de las ánimas</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;br /&gt;La noche de difuntos me despertó a no sé qué hora el doble de las campanas; su tañido monótono y eterno me trajo a las mientes esta tradición que oí hace poco en Soria.&lt;br /&gt;Intenté dormir de nuevo; ¡imposible! Una vez aguijoneada, la imaginación es un caballo que se desboca y al que no sirve tirarle de la rienda. Por pasar el rato me decidí a escribirla, como en efecto lo hice.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo la oí en el mismo lugar en que acaeció, y la he escrito volviendo algunas veces la cabeza con miedo cuando sentía crujir los cristales de mi balcón, estremecidos por el aire frío de la noche.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sea de ello lo que quiera, ahí va, como el caballo de copas. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMqJjX8vtzI/AAAAAAAAAS4/xJ-WleZMrWw/s1600/el_monte_de_las_animas.jpg"&gt;&lt;img style="text-align: center; margin: 0px auto 10px; width: 283px; display: block; height: 400px;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533386332995303218" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMqJjX8vtzI/AAAAAAAAAS4/xJ-WleZMrWw/s400/el_monte_de_las_animas.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Atad los perros; haced la señal con las trompas para que se reúnan los cazadores, y demos la vuelta a la ciudad. La noche se acerca, es día de Todos los Santos y estamos en el Monte de las Ánimas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡Tan pronto!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-A ser otro día, no dejara yo de concluir con ese rebaño de lobos que las nieves del Moncayo han arrojado de sus madrigueras; pero hoy es imposible. Dentro de poco sonará la oración en los Templarios, y las ánimas de los difuntos comenzarán a tañer su campana en la capilla del monte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡En esa capilla ruinosa! ¡Bah! ¿Quieres asustarme?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-No, hermosa prima; tú ignoras cuanto sucede en este país, porque aún no hace un año que has venido a él desde muy lejos. Refrena tu yegua, yo también pondré la mía al paso, y mientras dure el camino te contaré esa historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los pajes se reunieron en alegres y bulliciosos grupos; los condes de Borges y de Alcudiel montaron en sus magníficos caballos, y todos juntos siguieron a sus hijos Beatriz y Alonso, que precedían la comitiva a bastante distancia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mientras duraba el camino, Alonso narró en estos términos la prometida historia:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Ese monte que hoy llaman de las Ánimas, pertenecía a los Templarios, cuyo convento ves allí, a la margen del río. Los Templarios eran guerreros y religiosos a la vez. Conquistada Soria a los árabes, el rey los hizo venir de lejanas tierras para defender la ciudad por la parte del puente, haciendo en ello notable agravio a sus nobles de Castilla; que así hubieran solos sabido defenderla como solos la conquistaron.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entre los caballeros de la nueva y poderosa Orden y los hidalgos de la ciudad fermentó por algunos años, y estalló al fin, un odio profundo. Los primeros tenían acotado ese monte, donde reservaban caza abundante para satisfacer sus necesidades y contribuir a sus placeres; los segundos determinaron organizar una gran batida en el coto, a pesar de las severas prohibiciones de los clérigos con espuelas, como llamaban a sus enemigos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cundió la voz del reto, y nada fue parte a detener a los unos en su manía de cazar y a los otros en su empeño de estorbarlo. La proyectada expedición se llevó a cabo. No se acordaron de ella las fieras; antes la tendrían presente tantas madres como arrastraron sendos lutos por sus hijos. Aquello no fue una cacería, fue una batalla espantosa: el monte quedó sembrado de cadáveres, los lobos a quienes se quiso exterminar tuvieron un sangriento festín. Por último, intervino la autoridad del rey: el monte, maldita ocasión de tantas desgracias, se declaró abandonado, y la capilla de los religiosos, situada en el mismo monte y en cuyo atrio se enterraron juntos amigos y enemigos, comenzó a arruinarse.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desde entonces dicen que cuando llega la noche de difuntos se oye doblar sola la campana de la capilla, y que las ánimas de los muertos, envueltas en jirones de sus sudarios, corren como en una cacería fantástica por entre las breñas y los zarzales. Los ciervos braman espantados, los lobos aúllan, las culebras dan horrorosos silbidos, y al otro día se han visto impresas en la nieve las huellas de los descarnados pies de los esqueletos. Por eso en Soria le llamamos el Monte de las Ánimas, y por eso he querido salir de él antes que cierre la noche.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La relación de Alonso concluyó justamente cuando los dos jóvenes llegaban al extremo del puente que da paso a la ciudad por aquel lado. Allí esperaron al resto de la comitiva, la cual, después de incorporárseles los dos jinetes, se perdió por entre las estrechas y oscuras calles de Soria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;II&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los servidores acababan de levantar los manteles; la alta chimenea gótica del palacio de los condes de Alcudiel despedía un vivo resplandor iluminando algunos grupos de damas y caballeros que alrededor de la lumbre conversaban familiarmente, y el viento azotaba los emplomados vidrios de las ojivas del salón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Solas dos personas parecían ajenas a la conversación general: Beatriz y Alonso: Beatriz seguía con los ojos, absorta en un vago pensamiento, los caprichos de la llama. Alonso miraba el reflejo de la hoguera chispear en las azules pupilas de Beatriz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ambos guardaban hacía rato un profundo silencio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las dueñas referían, a propósito de la noche de difuntos, cuentos tenebrosos en que los espectros y los aparecidos representaban el principal papel; y las campanas de las iglesias de Soria doblaban a lo lejos con un tañido monótono y triste.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Hermosa prima -exclamó al fin Alonso rompiendo el largo silencio en que se encontraban-; pronto vamos a separarnos tal vez para siempre; las áridas llanuras de Castilla, sus costumbres toscas y guerreras, sus hábitos sencillos y patriarcales sé que no te gustan; te he oído suspirar varias veces, acaso por algún galán de tu lejano señorío.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Beatriz hizo un gesto de fría indiferencia; todo un carácter de mujer se reveló en aquella desdeñosa contracción de sus delgados labios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Tal vez por la pompa de la corte francesa; donde hasta aquí has vivido -se apresuró a añadir el joven-. De un modo o de otro, presiento que no tardaré en perderte... Al separarnos, quisiera que llevases una memoria mía... ¿Te acuerdas cuando fuimos al templo a dar gracias a Dios por haberte devuelto la salud que viniste a buscar a esta tierra? El joyel que sujetaba la pluma de mi gorra cautivó tu atención. ¡Qué hermoso estaría sujetando un velo sobre tu oscura cabellera! Ya ha prendido el de una desposada; mi padre se lo regaló a la que me dio el ser, y ella lo llevó al altar... ¿Lo quieres?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-No sé en el tuyo -contestó la hermosa-, pero en mi país una prenda recibida compromete una voluntad. Sólo en un día de ceremonia debe aceptarse un presente de manos de un deudo... que aún puede ir a Roma sin volver con las manos vacías.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El acento helado con que Beatriz pronunció estas palabras turbó un momento al joven, que después de serenarse dijo con tristeza:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Lo sé prima; pero hoy se celebran Todos los Santos, y el tuyo ante todos; hoy es día de ceremonias y presentes. ¿Quieres aceptar el mío?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Beatriz se mordió ligeramente los labios y extendió la mano para tomar la joya, sin añadir una palabra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los dos jóvenes volvieron a quedarse en silencio, y volviose a oír la cascada voz de las viejas que hablaban de brujas y de trasgos y el zumbido del aire que hacía crujir los vidrios de las ojivas, y el triste monótono doblar de las campanas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al cabo de algunos minutos, el interrumpido diálogo tornó a anudarse de este modo:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Y antes de que concluya el día de Todos los Santos, en que así como el tuyo se celebra el mío, y puedes, sin atar tu voluntad, dejarme un recuerdo, ¿no lo harás? -dijo él clavando una mirada en la de su prima, que brilló como un relámpago, iluminada por un pensamiento diabólico.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¿Por qué no? -exclamó ésta llevándose la mano al hombro derecho como para buscar alguna cosa entre las pliegues de su ancha manga de terciopelo bordado de oro... Después, con una infantil expresión de sentimiento, añadió:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¿Te acuerdas de la banda azul que llevé hoy a la cacería, y que por no sé qué emblema de su color me dijiste que era la divisa de tu alma?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Sí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Pues... ¡se ha perdido! Se ha perdido, y pensaba dejártela como un recuerdo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡Se ha perdido!, ¿y dónde? -preguntó Alonso incorporándose de su asiento y con una indescriptible expresión de temor y esperanza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-No sé.... en el monte acaso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡En el Monte de las Ánimas -murmuró palideciendo y dejándose caer sobre el sitial-; en el Monte de las Ánimas!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Luego prosiguió con voz entrecortada y sorda:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Tú lo sabes, porque lo habrás oído mil veces; en la ciudad, en toda Castilla, me llaman el rey de los cazadores. No habiendo aún podido probar mis fuerzas en los combates, como mis ascendentes, he llevado a esta diversión, imagen de la guerra, todos los bríos de mi juventud, todo el ardor, hereditario en mi raza. La alfombra que pisan tus pies son despojos de fieras que he muerto por mi mano. Yo conozco sus guaridas y sus costumbres; y he combatido con ellas de día y de noche, a pie y a caballo, solo y en batida, y nadie dirá que me ha visto huir del peligro en ninguna ocasión. Otra noche volaría por esa banda, y volaría gozoso como a una fiesta; y, sin embargo, esta noche... esta noche. ¿A qué ocultártelo?, tengo miedo. ¿Oyes? Las campanas doblan, la oración ha sonado en San Juan del Duero, las ánimas del monte comenzarán ahora a levantar sus amarillentos cráneos de entre las malezas que cubren sus fosas... ¡las ánimas!, cuya sola vista puede helar de horror la sangre del más valiente, tornar sus cabellos blancos o arrebatarle en el torbellino de su fantástica carrera como una hoja que arrastra el viento sin que se sepa adónde.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mientras el joven hablaba, una sonrisa imperceptible se dibujó en los labios de Beatriz, que cuando hubo concluido exclamó con un tono indiferente y mientras atizaba el fuego del hogar, donde saltaba y crujía la leña, arrojando chispas de mil colores:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡Oh! Eso de ningún modo. ¡Qué locura! ¡Ir ahora al monte por semejante friolera! ¡Una noche tan oscura, noche de difuntos, y cuajado el camino de lobos!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al decir esta última frase, la recargó de un modo tan especial, que Alonso no pudo menos de comprender toda su amarga ironía, movido como por un resorte se puso de pie, se pasó la mano por la frente, como para arrancarse el miedo que estaba en su cabeza y no en su corazón, y con voz firme exclamó, dirigiéndose a la hermosa, que estaba aún inclinada sobre el hogar entreteniéndose en revolver el fuego:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Adiós Beatriz, adiós... Hasta pronto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡Alonso! ¡Alonso! -dijo ésta, volviéndose con rapidez; pero cuando quiso o aparentó querer detenerle, el joven había desaparecido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A los pocos minutos se oyó el rumor de un caballo que se alejaba al galope. La hermosa, con una radiante expresión de orgullo satisfecho que coloreó sus mejillas, prestó atento oído a aquel rumor que se debilitaba, que se perdía, que se desvaneció por último.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las viejas, en tanto, continuaban en sus cuentos de ánimas aparecidas; el aire zumbaba en los vidrios del balcón y las campanas de la ciudad doblaban a lo lejos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;III&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Había pasado una hora, dos, tres; la media noche estaba a punto de sonar, y Beatriz se retiró a su oratorio. Alonso no volvía, no volvía, cuando en menos de una hora pudiera haberlo hecho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡Habrá tenido miedo! -exclamó la joven cerrando su libro de oraciones y encaminándose a su lecho, después de haber intentado inútilmente murmurar algunos de los rezos que la iglesia consagra en el día de difuntos a los que ya no existen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Después de haber apagado la lámpara y cruzado las dobles cortinas de seda, se durmió; se durmió con un sueño inquieto, ligero, nervioso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las doce sonaron en el reloj del Postigo. Beatriz oyó entre sueños las vibraciones de la campana, lentas, sordas, tristísimas, y entreabrió los ojos. Creía haber oído a par de ellas pronunciar su nombre; pero lejos, muy lejos, y por una voz ahogada y doliente. El viento gemía en los vidrios de la ventana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Será el viento -dijo; y poniéndose la mano sobre el corazón, procuró tranquilizarse. Pero su corazón latía cada vez con más violencia. Las puertas de alerce del oratorio habían crujido sobre sus goznes, con un chirrido agudo prolongado y estridente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primero unas y luego las otras más cercanas, todas las puertas que daban paso a su habitación iban sonando por su orden, éstas con un ruido sordo y grave, aquéllas con un lamento largo y crispador. Después silencio, un silencio lleno de rumores extraños, el silencio de la media noche, con un murmullo monótono de agua distante; lejanos ladridos de perros, voces confusas, palabras ininteligibles; ecos de pasos que van y vienen, crujir de ropas que se arrastran, suspiros que se ahogan, respiraciones fatigosas que casi se sienten, estremecimientos involuntarios que anuncian la presencia de algo que no se ve y cuya aproximación se nota no obstante en la oscuridad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Beatriz, inmóvil, temblorosa, adelantó la cabeza fuera de las cortinillas y escuchó un momento. Oía mil ruidos diversos; se pasaba la mano por la frente, tornaba a escuchar: nada, silencio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Veía, con esa fosforescencia de la pupila en las crisis nerviosas, como bultos que se movían en todas direcciones; y cuando dilatándolas las fijaba en un punto, nada, oscuridad, las sombras impenetrables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-¡Bah! -exclamó, volviendo a recostar su hermosa cabeza sobre la almohada de raso azul del lecho-; ¿soy yo tan miedosa como esas pobres gentes, cuyo corazón palpita de terror bajo una armadura, al oír una conseja de aparecidos?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y cerrando los ojos intentó dormir...; pero en vano había hecho un esfuerzo sobre sí misma. Pronto volvió a incorporarse más pálida, más inquieta, más aterrada. Ya no era una ilusión: las colgaduras de brocado de la puerta habían rozado al separarse, y unas pisadas lentas sonaban sobre la alfombra; el rumor de aquellas pisadas era sordo, casi imperceptible, pero continuado, y a su compás se oía crujir una cosa como madera o hueso. Y se acercaban, se acercaban, y se movió el reclinatorio que estaba a la orilla de su lecho. Beatriz lanzó un grito agudo, y arrebujándose en la ropa que la cubría, escondió la cabeza y contuvo el aliento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El aire azotaba los vidrios del balcón; el agua de la fuente lejana caía y caía con un rumor eterno y monótono; los ladridos de los perros se dilataban en las ráfagas del aire, y las campanas de la ciudad de Soria, unas cerca, otras distantes, doblan tristemente por las ánimas de los difuntos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Así pasó una hora, dos, la noche, un siglo, porque la noche aquella pareció eterna a Beatriz. Al fin despuntó la aurora: vuelta de su temor, entreabrió los ojos a los primeros rayos de la luz. Después de una noche de insomnio y de terrores, ¡es tan hermosa la luz clara y blanca del día! Separó las cortinas de seda del lecho, y ya se disponía a reírse de sus temores pasados, cuando de repente un sudor frío cubrió su cuerpo, sus ojos se desencajaron y una palidez mortal descoloró sus mejillas: sobre el reclinatorio había visto sangrienta y desgarrada la banda azul que perdiera en el monte, la banda azul que fue a buscar Alonso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando sus servidores llegaron despavoridos a noticiarle la muerte del primogénito de Alcudiel, que a la mañana había aparecido devorado por los lobos entre las malezas del Monte de las Ánimas, la encontraron inmóvil, crispada, asida con ambas manos a una de las columnas de ébano del lecho, desencajados los ojos, entreabierta la boca; blancos los labios, rígidos los miembros, muerta; ¡muerta de horror!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;IV&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dicen que después de acaecido este suceso, un cazador extraviado que pasó la noche de difuntos sin poder salir del Monte de las Ánimas, y que al otro día, antes de morir, pudo contar lo que viera, refirió cosas horribles. Entre otras, asegura que vio a los esqueletos de los antiguos templarios y de los nobles de Soria enterrados en el atrio de la capilla levantarse al punto de la oración con un estrépito horrible, y, caballeros sobre osamentas de corceles, perseguir como a una fiera a una mujer hermosa, pálida y desmelenada, que con los pies desnudos y sangrientos, y arrojando gritos de horror, daba vueltas alrededor de la tumba de Alonso.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Para el que no las conozca todas : &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/03698405344615473232268/p0000004.htm#I_9_"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Leyendas &lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-7129898649858189427?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/7129898649858189427/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=7129898649858189427&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/7129898649858189427'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/7129898649858189427'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/11/el-monte-de-las-animas.html' title='El monte de las ánimas'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TMqJjX8vtzI/AAAAAAAAAS4/xJ-WleZMrWw/s72-c/el_monte_de_las_animas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-6542002089643634129</id><published>2010-10-29T09:35:00.000+02:00</published><updated>2010-10-29T09:36:55.912+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Pérez Andújar'/><title type='text'>Todo lo que se llevó el diablo</title><content type='html'>&lt;embed height="390" type="application/x-shockwave-flash" width="480" src="http://blip.tv/play/AYKHrR8C" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta tarde, en Taifa, c/Verdi 12&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No puedo esperar!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-6542002089643634129?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/6542002089643634129/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=6542002089643634129&amp;isPopup=true' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6542002089643634129'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/6542002089643634129'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/10/todo-lo-que-se-llevo-el-diablo.html' title='Todo lo que se llevó el diablo'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-7720929714604761301.post-50619135551394945</id><published>2010-10-26T10:36:00.000+02:00</published><updated>2010-10-26T10:55:18.822+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lectures'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Haruki Murakami'/><title type='text'>Despietat país de les meravelles i la fi del món</title><content type='html'>Haruki Murakami&lt;br /&gt;Editorial : Empúries&lt;br /&gt;Col·lecció: Narrativa&lt;br /&gt;Numero: 356&lt;br /&gt;ISBN: 978-84-9787-446-5&lt;br /&gt;Pàgines: 380&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Titol Original : Sekai no owari to hado-boirudo wandarando&lt;br /&gt;Gènere : Novel·la&lt;br /&gt;Traducció : Imma Estany&lt;br /&gt;Disseny Coberta : tholön kunst&lt;br /&gt;Il.lustració de Giorgio de Chirico : Melancholy and Mystery of a Street&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://darklula.files.wordpress.com/2010/10/despietatpaisdelesmeravellesilafidelmon.jpg"&gt;&lt;img class="alignnone size-medium wp-image-121" title="despietatpaisdelesmeravellesilafidelmon" alt="" src="http://darklula.files.wordpress.com/2010/10/despietatpaisdelesmeravellesilafidelmon.jpg?w=199" width="199" height="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Texte de contraportada&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Reprenent el terreny de la irrealitat i el subconscient que trobàvem a la &lt;em&gt;Crònica&lt;/em&gt;&lt;em&gt; de l’ocell que fa girar el món &lt;/em&gt;i &lt;em&gt;After Dark&lt;/em&gt;, la novel·la es construeix a partir de dues línies narratives paral·leles que finalment acaben convergint. En l’una, assistim a una guerra d’informació entre dues societats en un Tòquio estrany i anacrònic; en l’altra, ens endinsem en un món fosc i obscur en el qual els personatges no tenen ombra, ni ment, ni capacitat de somiar. &lt;em&gt;Desesperat país de les meravelles i la Fi del Món &lt;/em&gt;és un tour de force que va llançar Murakami a la fama internacional, i ressegueix el camí de descens d’un home a la farsa del submón kafkià, de la compassió i la independència, de l’argot i la filosofia. El resultat: una fantasia salvatge, al·lucinant i molt seductora, en la línia de les novel·les més divertides i experimentals de l’autor de culte més de moda del moment.&lt;br /&gt;&lt;p style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p style="TEXT-ALIGN: center"&gt;.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p style="TEXT-ALIGN: left"&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;El Murakami que més m’agrada torna a inquietar-me en aquestes pàgines.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;p style="TEXT-ALIGN: left"&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;Malgrat que ens arriba ara, va ser escrita el 1985, i va ser un gran èxit al Japó, catapultant-lo a nivell internacional. És important llegir-lo tenint aquesta dada al cap, ja que moltes coses que aquí s'apunten, més endavant lluiran sense vergonya en els seus textes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="TEXT-ALIGN: left"&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;Aquí, &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;Murakami investiga l'infinit univers interior, com en J.G. Ballard, i el final em fa recordar el del "The incredible shrinking man", res acaba, només continua d'alguna altra manera.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;Trobem els trets que li són característics : personatges sense nom amb un gran coneixement de la cultura occidental (això és cert dels japonesos o només dels personatges de Murakami?) i decididament melòmans, bigarrats i exèntrics, una estructura dual, alternant capítols de cada un dels dos protagonistes, dos mons paral.lels, d'una banda el despietat país de les meravelles, i de l'altra la fi del món, completament diferents, encara que no oposats, amb petites clucades d’ull que els connecten. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;La trama desdibuixada al començament va definint-se mica en mica, sense arribar però a ser totalment diàfana, no falta el punt surrealista omnipresent, encara que no gosaria dir-ne així, almenys no fins al punt que assoleix a "Kafka a la Platja".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;És aquí potser més negre, i alhora menys cruel. Més tirant al fantàstic-ciència ficció d’una banda i a confusions oníriques de l’altra. &lt;span style="font-size:small;"&gt;També em sembla detectar una vis còmica-irònica més palpable que altres vegades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;Abans de desvetllar-se el final ja es fa patent que la novel.la no és dual sinó única, i alhora, múltiple i polièdrica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;Malgrat tot, aquest desenllaç intuït no importa. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:small;"&gt;No és el descobriment o la solució de l’enigma el que es busca mentre vas llegint, Murakami no ens planteja un sudoku psicològic sinó el pantone de possibilitats infitinites que el nostre món interior amaga. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7720929714604761301-50619135551394945?l=auboutdelanuit-lula.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/feeds/50619135551394945/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=7720929714604761301&amp;postID=50619135551394945&amp;isPopup=true' title='9 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/50619135551394945'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/7720929714604761301/posts/default/50619135551394945'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://auboutdelanuit-lula.blogspot.com/2010/10/despietat-pais-de-les-meravelles-i-la.html' title='Despietat país de les meravelles i la fi del món'/><author><name>Lula</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00515490418430498015</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='28' src='http://2.bp.blogspot.com/_oivuqdH7FwY/TIQZ8Ee_17I/AAAAAAAAARY/OYKhY_WWupo/S220/upsidedown.bmp'/></author><thr:total>9</thr:total></entry></feed>
